algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Palma, la badia dels «yankees» atòmics

Els vaixells de la marina nord-americana fondegen en aigües mallorquines des dels anys 50

L'URSS, entre el 1948 i el 1991. Trípoli, el 1986. Beirut, el 1987. La caiguda del mur de Berlín, el 1989. El Golf Pèrsic, el 1991. Sarajevo, el 1994. Kosovo, el 1999. Són només alguns noms que es lliguen a conflictes militars al voltant de la Mediterrània. En tots ells, a milenars de quilòmetres del seu país d'origen, els vaixells de guerra nord-americans, i molt especialment els portaavions i els destructors, hi han tingut protagonisme: en alguns casos de manera directa, en altres com a testimoni i observadors.

Sigui com sigui, la presència dels vaixells de guerra nord-americans a la Mediterrània s'ha traduït en escales continuades a la badia de Palma. Des dels anys cinquanta, els americans han triat Palma com a seu del descans de les tripulacions dels seus vaixells de guerra. Encara es recorden vaixells com el Lexington, el Midway, Coral Sea, Forrestal, Saratoga o Kitti Haw.

Amb la incorporació de la propulsió nuclear als portaavions, aquests varen créixer en dimensions, tonatge i tripulació. Un dels primers a fondejar a la badia de Palma va ser el Nimitz, al qual va seguir l'Eisenhower. Durant els anys en què va durar la guerra freda era molt corrent la visita a Palma d'un mínim de 4 portaavions nord-americans cada any. A finals del 80, amb els conflictes de Líbia i el Líban i la caiguda del mur de Berlín, varen arribar a Palma entre 6 i 7 naus d'aquestes característiques.

La presència dels portaavions nuclears no sempre ha aixecat la passió dels ciutadans de Palma, malgrat que en una estada de pocs dies poguessin generar entre 300 i 500 milions de pessetes de beneficis. S'ha de recordar que va ser el president Eisenhower qui va autoritzar la construcció del primer portaavions de propulsió nuclear, l'Enterprise. Quasi 40 anys més tard són aquestes naus les més poderoses del món en operativitat.

Entre aquests vaixells es troben el George Washington, el Truman, el propi Enterprise, el Nimitz, l'Eisenhower, el Carl Vinson i el Theodore Roosevelt. Tots menys el Carl Vinson han recalat a la badia (el Truman ho té previst per als propers dies).

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris