muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Anguera: «Una crisi de pànic pot acabar arruïnant les ramaderies illenques»

El president dels manescals troba magnificat el tracte donat al mal de les vaques boges

El president del col·legi de Manescals, Bartomeu Anguera, troba que com a malaltia «delicada», la salmonel·losi encara ho és més que la de de les vaques boges, en els humans anomenada de Creutzfeldt Jakob, «però no té la mateixa transcendència. És responsabilitat nostra i vostra que es digui, dins el possible, la veritat».

"Què voleu dir, que els mitjans de comunicació han dit mentides? 
"Mitges veritats o mitges mentides, i això és perillós. L'altre dia vaig sentir un senyor que deia que no es podia beure llet, i ho deia tot preocupat. I això és mentida.

"Així que s'ha exagerat? 
"Sí, s'ha presentat com si fos la fi del món. En el Regne Unit es va presentar com una malaltia de tipus epidèmic. El 85, quan es diagnosticà i després el 86 quan es va descriure la malaltia, es detectaren entre 180.000 o 190.000 vaques boges. La causa, un prió (proteïna d'estructura terciari en forma inestable que en contacte amb les proteïnes de forma estable desestabilitza l'estructura cel·lular) fins ara desconegut que té un sistema de contagi que no s'assembla gens ni mica a la d'un virus o un bacteri... Però, des que descobriren aquest mal al Regne Unit han anat adoptant mesures que han permès estroncar la malaltia.

"I entre aquestes mesures hi ha la de prohibir el consum de farines càrniques? 
"De totes maneres és una suposició que les farines de carn escampassin el prió. He de dir també que a Espanya i a Alemanya no s'ha vist una relació causa-efecte amb el consum de farines càrniques, sembla que hi ha una predisposició genètica.

"Així que també hi ha una predisposició genètica? 
"Això se suposa en el moment actual. De conclusions, però, encara no n'hi ha. La premsa tècnica parla d'una possible predisposició genètica de l'animal. A França es va prohibir l'ús de farines animals i s'han donat casos de vaques boges; no saben quina explicació donar. Tot són suposicions. (El manescal explica com una proteïna d'estructura terciària inestable passa a contagiar la del costat i així successivament, després comenta que la incubació d'aquesta malaltia té una mitjana de 4 o 5 anys en els humans i de 30 mesos en els animals «per què es desperta tan tard, depèn de la sensibilitat de la persona i dels animals?).

"Fer l'analítica per detectar el mal de les vaques boges a l'animal de més de 30 mesos, serà suficient? 
"Després de tot aquí se sacrifiquen molt més joves. Saben cert que quan l'animal té menys de 12 mesos no hi ha cap risc i a posta a partir dels 12 mesos i des del passat octubre fan tirar els cervells, ulls, medul·la espinal i la melsa. El comitè veterinari també vol que s'eliminin els budells. A Anglaterra, quan es va detectar volien que s'eliminassin totes les vísceres, però llavors es va veure que el prió no apareixia fins a certes edats. En el cabrum i els òvids també s'haurà de tirar la medul·la espinal, la melsa, ulls... des dels 12 mesos. En els òvids joves es tira la melsa, però de totes maneres no s'emprava des del punt de vista culinari. De tot d'una havien pensat en la necessitat d'eliminar part dels budells, els prims, perquè s'ha demostrat que és aquí on es refugien els primers prions. Però com que seria molt complex es decanten per retirar tots els budells, que és on se solen situar els prions a partir dels 30 mesos. El múscul no transmet res.

"Es pot menjar carn tranquil·lament? 
"La carn no transmet la malatia que afecta el sistema nerviós central. La llet, tampoc. Però, com que la salut del poble és la primera llei, mai no són excessives les mesures de control. (Bartomeu Anguera repeteix la frase en llatí, de fet ho fa repetidament). El consumidor és el nin predilecte de la Comunitat Europea i per això fan adoptar totes aquestes mesures. I així i tot, els diaris parlen dels canals del vacú, però la carn no transmet la malaltia a la gent.

"I com així al Regne Unit hi ha hagut tants de casos de vaques boges i a Espanya no? 
"A Anglaterra el sistema d'alimentació era molt diferent al d'aquí. A Espanya ens hem salvat no per ser més savis sinó perquè els nostres polítics no mantenien bones relacions amb el Regne Unit. Portugal importava d'allà animals i també farines i, per això, s'han vist perjudicats. França també era un gran importador de farines càrniques. Però, Espanya tenia un tractat preferencial amb EUA per comprar soja a bon preu i això ens ha salvat. Tampoc mai no hi ha hagut una tradició de mesclar farines animals.

"Hem de donar les gràcies als Estats Units? 
"Indirectament sí. Són circumstàncies de la vida, però també influeix la tradició cultural. Els llatins tenim una altra manera d'entendre la mort, a nosaltres no se'ns ocorreria fer un reciclatge integral de l'animal com fan els anglesos. Un temps s'emprà la farina de peix, però, tira-tira s'ha anat llevant.

"De totes maneres, les farines càrniques fa estona que es varen prohibir. 
"El 86, en el Regne Unit en varen prohibir l'exportació. El 94 ja es va prohibir que els remugants en consumissin. Ara bé, als darrers casos es poden deure a infeccions creuades, que mesclant pinsos per a gallines se'n passàs dins del de les vaques. És un fet esporàdic, però que es pot considerar. Al Regne Unit hi ha un precedent al de les vaques boges.

"I quin és? 
"El precedent d'allà són les ovelles que tenen la malaltia «scrapie», similar a les de les vaques boges però que no es transmet a les persones. Durant 200 anys s'havia consumit carn d'ovella malalta i mai no havia passat res. Però, amb la carn de vacú al prió no el te carregues ni a 100 graus, ni amb raigs ultravioletes, ni desinfectant l'animal.

"El sector illenc ja ha mostrat la seva preocupació? 
"El sistema d'explotació ha canviat. N'hi ha que crien vedells i després els venen a una altra explotació perquè els engreixi i aquests tenen 100, 200, 300 o fins i tot 500 vedells. Cada setmana saben que han de treure al mercat 20, 30 o 40 vedells grossos. Ara, si no els poden vendre, ja t'explicaràs què fan! Els mitjans de comunicació, la gent combrega amb les notícies. Una crisi de pànic pot arruïnar les indústries, per això hem de ser prudents. De fet, mai no hi havia hagut tants de mecanismes de control sanitari.

"Prudència. 
"Sí, si analitzant els caps de més de 30 mesos hem de donar garanties, idò ho hem de fer perquè mort el ca, morta la ràbia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris