«Compañero», «Camarada». La veu dels dos homes ressonà amb força just al davant de la seu social del Club Nàutic del Portitxol. El primer és Francisco Ruiz, assessor del Partit Popular a l'Ajuntament de Palma. El segon és Manuel Cámara, senador per Esquerra Unida. Són les nou i mitja del matí i els dos homes encaixen les mans. Es tiren conyes. Però ambdós sortiran a la badia de Palma a manifestar-se en contra del portaavions George Washington.
«És que estau molt mal organitzats i he vengut jo a salvar la premsa i evitar que es quedin a terra», li diu Ruiz. «Ja serà manco, sempre estau fardant». Els dos homes i el director general de l'Habitatge, Jaume Carbonero, entren al bar per fer un cafè. El senador parla amb els seus companys per telèfon. No troba el vaixell. «Jaume, són a l'altra banda del port».
En el pantalà, Eberhard Grosske espera la resta de la marineria del seu vaixell. Va vestit d'allò més mariner. Carbonero arriba i puja a l'embarcació amb una agilitat de grumet. Ben aviat s'enarbora del màstil una gran pancarta en contra de la presència del George Washington a la badia. Els d'Esquerra Unida són a punt per anar a la guerra.
A l'altra banda del port, en el pantalà R-15, els membres de Greenpeace també enllesteixen i es preparen per sortir. El guarda de seguretat ja ha vist desfilar una altra bona col·lecció de periodistes, i encara queden els retardats. A bord del Zorba Xavier Pastor enllesteix la documentació que s'ha de repartir als mitjans. Hi ha xafarranxo de combat a coberta.
Són les cinc de l'horabaixa. Al mig de la mar la jornada ha estat la mar de divertida. Els soldats nord-americans es varen recolzar en una barana de les cobertes inferiors (des de la superior haurien hagut d'emprar els prismàtics) i es van dedicar a saludar els participants a la manifestació una bona estona.
Des dels petits bots que vorejaven la immensitat del portaavions (317 metres d'eslora, com dos camps de futbol i mig) els cridaven allò tan conegut de Yankees, go home!. Ni s'immutaren.
I al cap d'un parell d'hores el vaixell va abandonar la badia. Podria semblar una victòria dels manifestants, però a aquelles hores la majoria ja era a port. El vaixell partia i valia més llevar-se del mig, perquè una envestida del Washington no és un joquet, precisament.
