algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Cañellas tapa el buit de Sampol

L'expresident seu amb el jutge que el sentencià pel cas Túnel de Sóller

Les absències del vicepresident del Govern balear, Pere Sampol, i del conseller de Treball, Eberhard Grosske, a la diada constitucional d'ahir a la Llonja no varen passar de la categoria d'anècdota mercès a la presència de l'expresident autonòmic Gabriel Cañellas, que va fer la seva primera aparició pública en un acte d'aquest tipus des del 1995, quan va dimitir del càrrec per la seva implicació en el cas Túnel de Sóller. I les maldats del protocol volgueren que compartís segona fila costat per costat amb Àngel Reigosa, president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears i encarregat de l'esmentat afer.

Si el consens pregonat en la festa d'ahir requerís d'una escenificació, sense dubte que no se'n podia haver trobat una de més adequada. I després vingueren les salutacions, en què l'amo en Biel va esdevenir l'estrella. I Catalina Cirer passejava damunt d'unes sabates molt comentades entre alguns cercles femenins l'orgull que el seu padrí polític hagués donat enguany el «sí» a una invitació que se li resistia. «S'entén molt bé amb Antich, tenen un mateix...», apuntava amb la diplomàcia que el caracteritza l'única persona que ha sobreviscut de més a prop tots els presidents autonòmics: el cap de protocol del Consolat de la Mar, Albert Candela.

El primer de fugir dels canapès i del cava, acompanyat de la seva esposa, va ser el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, que no en va fer ni un tast tot i que els independentistes que l'any passat acusaren de «botifler» Sampol enguany no hi eren. El batle d'Alaró, Josep Gomila, va aguantar sol la presència nacionalista progressista i ecologista entre una mar de socialistes que no semblen estimar-lo gaire.

A qui sí que estimen els refundats seguidors d'Antich és la família Janer Manila, nucli per on passaren un bon nombre d'ells, precedits per la sempre agraïda presència de la presidenta de la federació mallorquina, Francina Armengol, qui va abandonar la literatura per un lobby femení de dones d'esquerra, entre les quals figurava Catarina Mieras, tinent de batle de Badalona i natural de Santa Margalida.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris