nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

«Es baratillo», una tradició que perviu

Els venedors asseguren que s'ha notat un descens de les vendes, però que hi ha més gent

Nou i mitja del matí. Dissabte. Les Avingudes són ornades per una gernació de botigues improvisades. Els carrers laterals també. Ha tornat la màgia del baratillo. «Venga, que avui duim una ganga, texans a mil pessetes, això és baratura i la resta són contes; venga, que més tard pugen de preu». Pablo fa un grapat d'anys que ve aquí cada dissabte a treure's els doblerets de la setmana.

Ell fa molta de feina el cap de setmana «perquè el diumenge vaig a Santa Maria i també he de comprar la mercaderia». La part central del mercat és ocupat pels botiguers de roba, però allà on el baratillo té més encant és en els carrers laterals. Un hi pot trobar de tot.

«Alerta, no t'hi acostis tant, no fos cosa que caigués i ja hauríem fet la festa grossa. Això val una fortuna». El venedor es refereix a un bust que diu que és de bronze que representa Cèsar. Hi ha dues persones que sembla que n'entenen que s'interessen per la figura, però en saber que costa deu mil duros ho deixen córrer. El venedor intenta enflocar la peça a una parella de turistes que es miren el bust des de fa una estona, però no hi ha sort.

«Si la col·loc faré un bon negoci i salvarem un parell de caps de setmana», assegura el venedor. El bust és una de les millors peces que es podien contemplar ahir en el mercadet, però el mateix home exhibia plats mallorquins antics a deu mil pessetes; «no és pagat, fill meu». «Pissssstaaatxoosss, es venen pissssstaaatxooosss». El reclam publicitari es guanya l'espai acústic del mercadet. «És que aquest té una miula que fa por», assegura un dels venedors. «Es cap des dia et fa es cul de s'orella malalt».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris