nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Joves per la Llengua demanarà a Brussel·les el reconeixement del català com a llengua oficial

La crida perquè la llengua catalana tengui un reconeixement específic a la carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea durà un centenar de mallorquins "vinculats amb l'associació Joves per la Llengua" al Parlament europeu entre els dies 29 de novembre i 3 de desembre. Els vocals actuals de l'organització, Miquel Socias i Maria Muntaner, asseguraren ahir que arribaran a Brussel·les «amb humilitat», però amb el convenciment que l'idioma català ha de menester una consideració especial al si de la UE, on no pot ser considerada una llengua minoritària "té més parlants que idiomes oficials com el suec o el finès" però sí ha de tenir un reconeixement com a idioma mancat de protecció.

Segons explicaren Muntaner i Socias, el seu projecte és entregar una breu història de la llengua catalana a cada un dels eurodiputats que participaran de la sessió plenària del dia 1 de desembre "es reuniran amb l'eurodiputat mallorquí Carlos Ripoll (del PP)" per «conscienciar sobre la delicada situació del català de les Illes». Amb la intenció de demanar mesures concretes i efectives, els Joves per la Llengua tenen igualment previst entrevistar-se amb la presidenta de l'intergrup de llengües minoritàries, Eluned Mogan; el ponent de l'Any europeu de les llengües, el protuguès Grauça Morgan; i amb Cecília Malström, representant del parlament en la redacció de la Carta de drets fonamentals.

A més, Joves per la Llengua podran efectuar una pregunta parlamentària al ple de la comissió europea mitjançant l'eurodiputat nacionalista Pere Esteva, alhora que seran rebuts al Centre Balears Europa que dirigeix el socialista Francesc Quetglas i a l'Oficina Europea de les Llengües menys usades. Muntaner i Socías recordaren ahir que el Parlament d'Europa va reconèixer el català com a llengua europea, encara que no com a llengua de treball. «És a dir, el català no era oficial a la UE, però se li podia obrir un camí per arribar a ser-ho. Ara, aquesta via, amb l'ampliació de la Unió europea cap als països de l'Est, s'ha tallat completament. D'ençà que llengües com el lituà (amb un milió i mig de parlants) juntament amb una desena més de llengües han demanat la seva oficialitat, s'han frenat de cop les aspiracions del català».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris