cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

La cuina que mengen els pobres

A Can Gazà cuinen com ho feien els pagesos d'un temps

És la cuina de pobre feta com un temps enrere, una cuina molt mallorquina no en el sentit dels plats sinó perquè es basa en el principi de la pagesia: cuinar amb el que tens i afegir-hi una bona dosi d'imaginació. Així defineix Jaume Santandreu la cuina de Can Gazà, una casa on viu una particular família: són malalts terminats, desemparats. És cuina per als pobres.

Jaume Santandreu, capellà ras des del 60 i cuiner des del 70, no és l'amo absolut dels fogons de Can Gazà; Miquel Àngel Garcia també s'arromanga i més de dos dies es posa el davantal. «Sempre m'ha agradat cuinar i quan vaig arribar aquí, d'això fa un any i mig, perquè vaig tenir problemes de cor i també estic amb el tractament de metadona, idò dins les tasques que podia fer estava les de ser cuiner. Mai no havia fet menjar per tanta gent, tot és posar-s'hi i saber les proporcions, tenim hort i animals i un pic cada 15 dies feim matances i conservam la carn dins cambres», explica Garcia. Ell té clar que fa de cuiner per «ajudar a la causa, si hagués de fer de cuiner a un moment concret per cercar-me la vida ho faria, ara bé, no és la meva intenció», concreta.

Ahir era Santandreu qui preparava el menjar. «He vingut prest de Manacor per començar a trossejar la carn». De bon dematí, Santandreu es posà a preparar la paella per a tots els de la casa, són 30 persones i algun dia s'hi afegeixen alguns més fins a 35 i qualque convidat. «En el mercat de Pere Garau anam a comprar la verdura, però ara ja fa cinc mesos que no hi anam. Les verdures que menjam són de l'hort de casa, fins ara hem tingut albergínies. Els pebres s'han anat acabant més aviat», recorda.

A Can Gazà fan cuina mallorquina. La mateixa que menjaven els pagesos de cap a cap d'any. No a partir de receptes, «perquè des del primer moment que recorres a una recepta això ja és folklore». És cuina en funció de la collita de cada temporada. Així que a l'hivern fan sopes d'hivern i a l'estiu, d'estiu; també sopes de matances; escaldades amb brou o seques que es beuen el brou. «I és un gran triomf perquè als peninsulars els agraden les sopes», comenta el cuiner més veterà.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris