cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
21°

El 7è Congrés del PP de Mallorca barra el pas als cridats a la successió

Matas congela l'escenari i els actors

L'anada a Madrid de Jaume Matas per fer-se càrrec de la cartera de Medi Ambient en la segona legislatura consecutiva de José María Aznar va ser la gènesi d'una incògnita política dotada de cara i de creu. Entre els avantatges de la nova etapa, hi ha la influència que li atorga en el PP de les Illes Balears, del qual és president, d'estar assegut tan prop del president del Govern espanyol.

I entre els inconvenients, potser caldria destacar la generació d'un buit de lideratge que només podia anar acompanyat d'un efecte dòmino de buits de lideratge que magnificassin el poder d'un líder que manté dues dinàmiques molt distintes per solapar la manca d'un control diari sobre el partit que presideix: una a Madrid i l'altra a Mallorca. I per damunt de tot, en aquests mesos el ministre ha traçat els fonaments de la incògnita originària: tornarà o no per liderar una candidatura que desbanqui el Pacte de Progrés?

Un dubte que s'engreixa dia a dia. Un dubte que va fer que aquells cridats a la successió frisassin tan bon punt Matas començava el frenesí del Consell de Ministres de cada divendres. I entre ells, un de més avançat: Jaume Font. El batle de sa Pobla tenia aspiracions a ser l'escollit per ocupar el càrrec de portaveu parlamentari, llegeixi's cap de l'oposició.

Però, com apunta un destacat membre del PP, el «misteri de la Santíssima Trinitat» es va manifestar: José María González Ortea era l'escollit, 'Pepe' Cardona coordinaria el partit, ambdós a l'ombra del pare. «Matas és intel·ligent, va agafar un asturià i un eivissenc, sense pinta hereditària», resa la mateixa veu. I aquí va començar la incomoditat de Font, que va posar les seves esperances en el 7è congrés del PP de Mallorca, d'aquest dissabte, plantejat com una certa successió de dirigents. I tenia el permís per ser de nou president mallorquí, però amb un equip de fonamentalistes.

I va dir no. I després vindria el relat naïf de Pere Rotger sobre l'elecció a succeir Font, maniobra pactada amb Matas per si passava allò escrit: Matas no vol lideratges a banda del seu en la seva absència.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris