nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Pere A. Serra Bauzà, fill il·lustre de Sóller

Biografia de l'homenatjat llegida per la instructora de l'expedient, Catalina Maria Bernat Joy

88188

Les primeres autoritats volgueren estar devora Pere Serra.

J. Torres.

La Mediterrània és un escenari de paratges amb una bellesa singular i irrepetible. Té uns trets que la fan diferent de la resta de la geografia coneguda per la humanitat. Dins la seva conca apareixen tota una enfilada d'illes habitades per persones senzilles i de caràcter amable, sempre disposades a rebre el viatger que ha decidit aventurar"se per conèixer un poc més els seus costums i idiosincràsia. Cap a la part occidental, al bell mig de l'arxipèlag balear, guaita l'illa de Mallorca, testimoni silenciós de segles i segles d'ocupació de diferents pobles i civilitzacions. S'alça a la costa nord una imponent serra anomenada de Tramuntana. I dins aquest marc, com si d'un enorme fondal es tractàs, apareix la vall de Sóller.

Sense la necessitat d'haver d'anar més lluny en l'espai és en aquest indret, Sóller, on el 18 d'agost de 1928 neix Pere Antoni Serra i Bauzà, fill de Miquel Serra i Pastor i Carme Bauzà i Mayol. Tot i que va venir al món en una casa del carrer de sa Mar, la seva família, poc després, es va traslladar a viure a la Gran Via. Els anys d'infantesa varen ser com els dels altres nins de la seva edat. Acostumava a jugar al carrer, quan els infants corrien amunt i avall, i arribava algunes vegades al poble veí, Fornalutx, on els al·lots de la contrada els esperaven per continuar els jocs o, en el pitjor dels casos, per barallar"se.

En un primer moment va anar a l'escola de ca les monges i, després d'un temps d'educar"se a cals frares de la Salle, continuà els seus estudis al convent dels Sagrats Cors.

Pere A. Serra no es cansa de manifestar la bondat del seu pare, de qui va aprendre l'amor a l'escriptura i a la lectura; de la seva mare, dona amb un gran instint de protecció envers els seus fills, l'estimació per la terra que l'havia vist néixer. El seu padrí, Pere Lluc Serra, home de caràcter fort, de professió metge, tingué entre els seus pacients els pintors Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Cristòfol Pizà i Salero, entre els quals s'evidenciava una enorme amistat. Gaudien de les trobades que feien a la rebotiga de l'apotecaria Torrents, el propietari de la qual era un entusiasta seguidor dels corrents artístics de principis del segle XX. D'aquesta manera Pere A. Serra, ja de petit, pogué admirar les obres dels artistes. Així, doncs, va créixer en un ambient proper a l'art, el qual s'ha vertebrat en una autèntica admiració i devoció envers les manifestacions artístiques.

Margalida Magraner i Marcús, esposa i mare dels seus tres fills, mai no ha romput els lligams amb el seu poble natal, Sóller, i sempre li ha fet costat, convertint"se en un puntal en la seva vida.

Finalitzats els seus estudis de batxillerat, treballa durant dos anys al tren de Sóller. El 1947 fa una primera passa molt important dins la seva vida. La curolla de fer feina com a periodista es materialitza quan el director del diari Baleares li concedeix la possibilitat de formar part del seu equip. Després, i amb la intenció de rebre una formació més acurada, viatja a Barcelona, on l'any 1951 es titula en periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. De bell nou a Mallorca, els seus desigs de reeixir fan que ben aviat vulgui crear la seva pròpia editorial. I és així, com de manera senzilla i gairebé espontània, neix l'any 1953 l'editorial Atlante. De seguida la tasca es posa en marxa amb la intenció de promoure novel·les, obres de teatre, llibres d'art i de poesia. La novella empresa s'encarrega de l'edició de les obres literàries guardonades amb els premis Ciutat de Palma (1954"1959). Va publicar la primera edició, per cert en castellà, de Bearn, de l'autor Llorenç Villalonga. El 1956 va més enllà amb la seva tasca professional i l'editorial s'encarrega de traduir al català La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela. Les ganes de fer feina no decauen i el 1958 surt a la llum l'obra sobre el pintor Anglada Camarasa, de Gabriel Fuster Mayans. I després, anys més tard, amb el Vol de l'Alosa aconsegueix conjugar art i poesia, obra d'una cura extraordinària que arreplega sota un mateix títol 21 dibuixos originals de Joan Miró i 19 textos de poetes mallorquins. Paral·lelament, arribada l'hora d'editar les seves pròpies publicacions periòdiques, l'any 1957 va fundar Fiesta Deportiva i el 1959 edita Mallorca Deportiva. A aquestes les segueixen Holiday in Mallorca, Majorca Daily Bulletin, Iberian Daily Sun i Mallorca Magazin.

A la dècada dels anys setanta una nova fita es presenta dins la trajectòria professional de Pere A. Serra. L'any 1974 assumeix la direcció del diari Ultima Hora, mitjà de comunicació que en el moment de l'adquisició tenia un tiratge de dos mil exemplars. Decideix oferir al lector un diari fet de manera diferent, amb un periodisme agressiu, línia de treball que no s'havia emprat mai a l'Estat espanyol, la qual li era habitual pel fet d'haver"la posada en pràctica en la premsa anglesa. Els resultats foren molt satisfactoris, així ho avala el fet que, avui per avui, l'Ultima Hora és el rotatiu de major difusió de les Balears. Tot seguit, i sense perdre un bri d'alè, l'any 1984 assoleix el càrrec de director del Baleares. Tingué temps, entre una cosa i l'altra, de projectar l'esguard a la premsa del seu poble natal i així, l'any 1979, assumeix l'edició del setmanari Sóller. Gràcies a aquesta fe i confiança que diposità en la publicació fundada l'11 de juliol de 1885 per Joan Marqués, els sollerics cada dissabte han pogut i poden continuar llegint el que ha succeït a la Vall durant la setmana.

Ha estat director i propietari de publicacions com El mundo de los toros, La Semana Mallorquina, Resultados de hoy, Costa del Sol Magazin, Canarias Magazin, La Semana en Madrid i Mallorca Musical, entre d'altres.

Sense adornar"se'n, el jove solleric que lluitava cercant la notícia quan treballva en el Baleares i a qui no importava, gens ni mica, sacrificar hores i hores per lliurar una feina de qualitat, esdevé un home que veu assolits els seus desigs i així pot oferir als lectors de les Illes una àmplia oferta de premsa escrita. Oferta que avui en dia es fa palesa diàriament amb l'Ultima Hora, el Diari de Balears, l'Ultima Hora Menorca, l'Ultima Hora Ibiza i el Majorca Daily Bulletin, i semanalment amb el Mallorca Magazin, Brisas, Venta y cambio, Ruedas y Velas i el setmanari d'informació local Sóller.

No obstant això, cal anar més lluny, la propera passa és la creació de sis emissores de ràdio: Ultima Hora Ràdio, que disposa de dues emissores a Palma i una a Capdepera, Santanyí, Maó i Eivissa, i l'interès d'assumir el projecte de la delegació a Mallorca d'Antena 3 TV i el canal de televisió TeleNova"Canal 37.

El 1985 crea el Grup Serra, dedicat als mitjans de comunicació i del qual n'és el president.
No vol deixar de banda les ganes i l'anhel d'escriure. El 1952 esdevé coautor del llibre d'entrevistes Díganos Ud. algo, al qual segueix Brujas la bella, Brujas la muerta (1956). Amb Miró i Mallorca (1984) ens apropa a un geni de l'art contemporani. A través de l'estudi fet a la producció artística del gran mestre es pot apreciar l'admiració que sent per la persona i l'obra de Joan Miró. Miró i Mallorca s'ha editat en llengua catalana, castellana, anglesa, francesa, alemanya i japonesa, d'aquesta manera s'ha donat a conèixer millor l'artista arreu del món. De la mateixa ploma han estat escrits Vinos i Dioses (1985), que inclou una mostra de litografies d'Enrique Broglia; també cal destacar De Guillem de Torrella a Juli Ramis (1986), amb litografies de l'artista solleric Juli Ramis, tan admirat per l'homenatjat. El 1995 es converteix en autor de 101 Escultures a la Vall de Sóller, en què recull el conjunt d'obres escultòriques que ha col·leccionat i que estan col·locades amb la màxima cura als jardins formosos de ses Tanques de can Serra. Ha escrit nombroses presentacions d'exposicions de diferents artistes, i també la Crònica d'un viatge als Països Baixos amb els Dansadors de la Vall d'Or, de Sóller. Els sentiments que li desperta Mallorca són forts i poderosos. L'estimació que sent per les nostres arrels és enorme. Lamenta la pèrdua dels antics costums i reivindica, en tot moment, no deixar de banda la nostra identitat com a poble. No ens cansarem d'agrair"li els esforços dedicats a editar des de l'u de maig de 1996 un diari en llengua catalana, el Diari de Balears, que presta una atenció especial a la cultura de les Illes des de les primeres planes. I allò que no ens ha de passar per alt és l'admirable Gran Enciclopèdia de Mallorca (GEM), una obra d'un valor inqüestionable, necessària i clau per a la cultura de la nostra terra. No deixarem d'agrair"li els esforços i les hores de feina que han significat posar a l'abast de tothom els denou volums de l'Enciclopèdia més els tres que conformen l'atles. A aquesta lloable trajectòria s'hi han d'afegir les edicions de la Gran Enciclopèdia de la Pintura i de l'Escultura a les Balears, l'Enciclopedia Práctica de Medicina y Salud de Baleares i Els Reis de Mallorca. Però tampoc no hem de deixar d'esmentar l'excel·lent treball que es realitza actualment amb la traducció al català de l'obra Les Balears. Descrites per la paraula i la imatge, de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria.

Des de ben nin l'art mai no li va resultar indiferent. No vol que aquesta il·lusió sigui un record més de la infantesa. Per això, decideix que ha de créixer amb ell. De seguida el desig pren forma i esdevé una passió i un amor racional. La pintura i l'escultura omplen l'espai i els moments de la seva vida. Tant el seu lloc de feina com les seves residències són testimonis ben evidents de les peces d'art que conformen el seu llegat artístic.

Exposicions

Ha promogut diferents exposicions i entre elles hem de destacar l'Exposició Antològica de Joan Miró a la Llonja de Palma l'any 1978. Aprofitant l'avinentesa i coincidint l'exposició amb el 85è aniversari del naixement de l'artista, es dugué a terme una edició especial dels diaris Ultima Hora i Majorca Daily Bulletin, en les quals col·laboraren 365 personalitats: pintors, poetes, assagistes, crítics d'art... Tots ells enaltits per la figura de Joan Miró.

La dedicació a la vessant artística ha fet que pronunciàs nombroses conferències d'art a Palma, diferents pobles de Mallorca, Madrid, Granada, Barcelona, Atenes, el Caire i Budapest.

L'any 1996 és un any rellevant. La Fundació d'Art Serra esdevé una realitat, la qual presideix des dels inicis.
Pere A. Serra ha decidit lligar l'amor a la nostra terra i l'amor a l'art, per això el mes de febrer de 1997 promou el Consorci del Museu d'Art Modern i Contemporani, el qual neix amb la disposició i aportació de la Fundació d'Art Serra. Estarà ubicat a la ciutat de Palma, al baluard de Sant Pere. El 26 d'abril de 1999 fou presentat el projecte a la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid, i el 24 de gener del 2000 es col·locà la primera pedra del Museu, el qual disposarà de vuit sales, cadascuna d'elles dedicades a una temàtica concreta. Acollirà una mostra de la ceràmica de Pablo Picasso i es convertirà en la primera sala del món dedicada a la ceràmica de l'artista malagueny; hi haurà una sala amb les creacions de Joan Miró on el visitant podrà contemplar les il·lustracions que es recullen en El Vol de l'Alosa i el seu característic abecedari; s'haurà de fer una aturada a l'espai dedicat a l'escultor Llorenç Rosselló, lloc on estaran exposades les seves escultures. Les obres de l'artista Juli Ramis es podran veure en una altra sala del Museu. Tindrem l'oportunitat de gaudir amb la producció artística dels pintors catalans, Santiago Rusiñol, Joaquim Mir, Ramon Casas, Anglada Camarasa... tan lligats al món artístic i cultural illenc. L'art balear contemporani estarà representat en una altra sala amb obres de Miquel Barceló, José María Sicilia i Ramon Canet, entre d'altres. Una sala tindrà la finalitat d'abraçar la producció d'aquells artistes que han tingut un paper destacat dins l'art internacional, com són Aligi Sassu, Pablo Picasso... Per acabar, es posarà atenció a les exposicions de caràcter temporal, que tindran cabuda en una altra sala del centre.

Sens dubte el caràcter que prendrà la ciutat de Palma en l'àmbit artístic i cultural serà digne d'elogis infinits.
La incansable trajectòria de Pere A. Serra reflectida en el món periodístic, editorial, cultural i artístic i l'admirable voluntat de recuperar sempre les nostres arrels han estat valorades i reconegudes amb una allau de distincions, condecoracions, premis i homenatges.

Pere A. Serra ha estat guardonat pel Govern espanyol amb la Placa d'Or al Mèrit Turístic, per l'Iberian Daily Sun; rebé el premi Ciutat de Palma l'any 1969; la Placa d'Honor dels Petits i Mitjans Empresaris de les Balears; el Siurell d'Honor al millor mallorquí de l'any 1969 de l'Ultima Hora; el Bastó de Plata del Círculo Mallorquín; l'Escut d'Or de l'Associació Espanyola de Professionals de Ràdio i TV; la Medalla d'Or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme; la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts; la Medalla d'Or del Ministeri de Cultura d'Egipte, i la Medalla d'Or de la Federació Balear de Futbol, entre altres distincions.

Se li atorgà el Diploma d'Honor del Govern balear el 1993. L'11 de febrer del mateix any, 1993, fou investit doctor honoris causa de Belles Arts per la Universitat de Dowling College d'Oakdale, de Nova York.

El 10 de juliol de 1998 va ser investit Cavaller de l'Orde del Mèrit Internacional de la Donació de Sang.
L'any 1996 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi per la seva tasca com a impulsor de la GEM, i la Fundació Ausiàs March, de València, li va fer entrega del premi Octubre de Mitjans de Comunicació per enllestir els projectes de la GEM i del Diari de Balears.

És membre vitalici i patró de la Fundació Pilar i Joan Miró. El mes de març de 1997 pren possessió com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma, i el 1998 és nomenat acadèmic corresponent, competent en art, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, de Madrid.

Belles Arts

L'Ajuntament de Palma li va retre un homenatge i li va entregar la Medalla d'Or 1998 de la ciutat de Palma per la monumental aportació editorial mitjançant la GEM, la Gran Enciclopèdia de la Pintura i de l'Escultura a les Balears, l'Enciclopedia Práctica de Medicina y Salud de Baleares, com a editor de la primera publicació periòdica en la nostra llengua, el Diari de Balears, i pel projecte del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma de Mallorca.

El 22 d'octubre de 1999 el rei, i a proposta del ministre d'Educació i Cultura, Mariano Rajoy, i amb la corresponent deliberació del Consell de Ministres, li concedí la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X, el Savi, per la promoció i difusió de la cultura, la màxima condecoració cultural de l'Estat espanyol. Imposició que es va fer a Palma el dia 24 de gener del 2000, per part del ministre d'Educació i Cultura a la Llonja com a teló de fons.

El 28 de juliol d'enguany el Consell de Mallorca aprovà en sessió plenària iniciar la instrucció de l'expedient per concedir"li la Medalla d'Honor de l'illa de Mallorca juntament amb Guillem Timoner, mossèn Bartomeu Mulet i Josep Melià, aquesta darrera a títol pòstum. És mereixedor de la medalla pel seu compromís amb la cultura mallorquina en tota l'extensió del concepte i per la seva promoció més enllà de les nostres fronteres geogràfiques.

Pere A. Serra va voler que l'aportació del Grup Serra en la cultura quedàs palesa a Sóller i ho va fer amb el patrocini de l'exposició 300 milions d'anys d'història de Mallorca, la col·lecció paleontològica de Joan Bauzà Rullan, dins el marc del centenari d'Ultima Hora. L'exposició assenyalada s'obrí al públic amb un caràcter temporal, tot i així encara es pot visitar arran de la bona acceptació que té, pel fet de mostrar la col·lecció Bauzà, resultat d'un treball científic de més de cinquanta anys de recopilació de dades geològiques. És voluntari de la Creu Roja de Sóller en afers internacionals des de l'any 1998.

Solleric de soca-rel, no deixa de pensar mai en la seva estimada Vall. Quan es troba enrevoltat de muntanyes i immers dins la flaire dels tarongers, tan sols li ve un desig que reflecteix un pensament, el d'evitar la desaparició dels magnífics traços que han dibuixat el paisatge de Sóller.

Per tot això, pels seus anys de dedicació al món periodístic, per la seva valuosa tasca editorial, per la seva talla intel·lectual, pel seu compromís amb la cultura de Mallorca i la llengua catalana, per la seva admiració i dedicació aferrissada a l'art i, finalment, per les nombroses distincions que ha rebut al llarg de la seva vida, el poble de Sóller se'n sent orgullós, per la qual cosa, en el marc de les festes patronals de Sant Bartomeu, proposa nomenar l'Excel·lentíssim Senyor Pere A. Serra i Bauzà fill il·lustre de la ciutat de Sóller.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris