muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Francesc Verdú: «No podem parlar encara de crisi a les Balears»

El conseller de Banca March anuncia que el PIB illenc s'estabilitzarà sobre el 4% durant un parell d'anys

Francesc Verdú, conseller delegat de la Banca March, ocupa aquest càrrec en aquesta entitat financera mallorquina des de fa cinc anys. Verdú es mostra tranquil davant el desenvolupament de l'economia balear durant el 2000. Es nega a parlar de crisi, com sí ho fa el sector turístic illenc, ja que no hi ha cap indici de recessió, sinó d'estabilització del creixement perquè l'evolució de les economies dels mercats turístics emissors cap a l'Arxipèlag, Alemanya i la Gran Bretanya, no mostren senyals de debilitat.

A les planes de Diari de Balears apareix avui una entrevista a Francesc Verdú, de la qual, degut a la seva extensió, aquí els oferim només una part.

"L'any 2000 és l'inici d'un nou cicle econòmic negatiu a les Balears, com anuncia el sector turístic, o ens trobam davant l'estabilització del nostre creixement?
"Enguany, pel que fa al turisme, la nostra font de riquesa principal, ha tingut un començament no tan brillant com l'any passat. Problamement, a finals del 2000 aconseguirem uns resultats més similars al 1998, que fou un bon any respecte del 1999, que fou extraordinari.

"Per tant, no es pot parlar encara del final d'un cicle?
"No crec que es pugui parlar del final d'un cicle, sinó que en el 2000 hi ha hagut una sèrie de circumstàcies perquè no tinguéssim la brillantor del 1999. Les causes d'aquesta minva de la productivitat són la recuperació de les destinacions turístiques que eren habituals en els nostres mercats d'origen (Alemanya i la Gran Bretanya), com són Egipte, Turquia, els Balcans o Tunísia. Altres anys no havien funcionat i havien duit clients cap a les Balears. Per altra banda, és cert que existeixen destinacions que competeixen amb les Illes, com són especialment les Canàries i Andalusia, que surten d'unes noves bases importantíssimes i això repercuteix en un mercat obert i competitiu. Per tant, el major nombre de places hoteleres i la recuperació dels mercats de la Mediterrània Oriental fa que les aigües tornin en el seu lloc, és a dir, al ritme d'activitat del 1998. També cal afegir que en els darrers anys s'ha produït un fort creixement de places i de preus significatiu.

"Quina seria la vostra previsió de creixement turístic per al 2000?
"El 2000 encara no sabem com pot finalitzar, ja que som a principis de juliol. Fins a juny és semblant a l'any 1998 i un 10% més baix respecte de les mateixes dates del 1999. Tot i això, no podem parlar de crisi perquè les economies de què nosaltres vivim, bàsicament Alemanya i la Gran Bretanya, són economies que estan millorant el seu creixement i no estan en recessió. Si no hi ha crisi en els mercats d'origen, és difícil parlar encara de crisi a les Baleares. El que sí és evident és que el turisme alemany tindrà enguany una menor presència.

"Com repercutirà la minva del turisme sobre el Producte Interior Brut (PIB)?
"El 2000 presenta un petit alentiment econòmic, però vull matisar que la part substancial de l'exercici d'enguany es fa entre juliol i setembre. Podem preveure que el creixement del PIB balear del 2000 es podria situar entorn del 3 o el 4%. Serà un bon increment, perquè encara la construcció tindrà un augment de la seva activitat entre el 8 i el 9%. No serà un any excepcional, però vist de manera global mai no podem anunciar que sigui un any de crisi, la qual cosa no vol dir que alguns sectors, com l'hoteler tiguin una ocupació entre un 10 i un 15% inferior i això afecti els preus i en aquest exercici.

"Es pot traduir la baixada del PIB com una estabilització del creixement econòmic?
"Enguany no tindrem un tan bon any turístic. El sector immobiliari centrat en la segona residència tampoc no creixerà com l'any passat. La suma de les dues coses farà que el PIB no superi el 4%. Probablement si la temporada alta esdevé en menor ocupació, pot incidir en els nivells dels preus dels pròxims anys. Com que a les Balears existeix una bona planta hotelera, si no hi ha crisi a Europa, el que passarà durant el 2000 és un aterratge suau de la nostra economia, que pot continuar creixent a un ritme del 3 o 4% un parell d'anys. Repeteix sempre que no es produexi una recessió a Europa. Avui no hi ha cap indici sobre la possibilitat d'una crisi a la Unió Europea. El desitjable és que els pròxims anys mantinguéssim una bona ocupació turística, continuàs un cert dinamisme en el negoci de la construcció de l'habitatge de nova planta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris