Cada habitatge social que es construeix a les Illes és demanat per gairebé 6 famílies. Aquesta és una dada que es pot extreure del balanç d'actuacions de l'Institut Balear de l'Habitatge en els sis primers mesos de la present legislatura.
Les darreres adjudicacions (Son Gibert-Palma, Petra, Llucmajor, Inca, Felanitx i Can Misses-Eivissa) han sumat 302 habitatges socials. Per optar a aquestes residències es presentaren 1.781 sol·licituds, la qual cosa dóna una mitjana d'un habitatge per cada 5'8 peticions presentades formalment en el registre de l'Ibavi amb la documentació exigida.
Per aquestes mateixes cases, s'interessaren 3.763 famílies, que corresponen a les sol·licituds repartides entre aquelles persones que les demanaren, si bé les formalitzades només foren, finalment, les 1.781 esmentades.
Aquestes dades foren presentades ahir pel conseller d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, Josep Antoni Ferrer; el director general d'Arquitectura i Habitatge, Jaume Carbonero; i la gerent de l'Ibavi, Teresa García.
Aquest desfasament entre oferta i demanda és especialment greu a Palma, on, segons indicà Jaume Carbonero, 1.100 famílies no poden accedir a un habitatge protegit. D'aquestes 1.100 famílies, 400 ni tan sols ingressen 1'5 milions de pessetes anuals, la qual cosa reafirma la necessitat d'intensificar les polítiques d'habitatge i, especialment, l'obtenció de sòl per a la seva edificació.
D'aquesta manera, a Son Gibert, a Palma, es presentaren 1.100 sol·licituds per a una oferta pública de 124 habitatges; a Llucmajor, 61 per a 17 cases; a Inca, 81 per a 27; i a Can Misses d'Eivissa, 440 per a 72. Més equilibrades són l'oferta i la demanda a Petra (26 sol·licituds per a 18 habitatges) i a Felanitx (73 per a 44).
