algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

El PP enceta una ofensiva contra el sistema educatiu del Govern

L'informe de l'Acadèmia d'Història és aprofitat pel partit per pressionar el Govern

El futur currículum educatiu específic de les Illes (en altres paraules, la creació d'uns estudis que serveixin per abastar el mercat laboral de la Comunitat Autònoma) és el camp de batalla establert entre els diferents sectors polítics balears, amb un Partit Popular que defensa l'accés a l'escola privada i castellana d'una banda, i el Govern de Progrés que promou l'ensenyament públic i bilingüe: l'alt índex de fracàs escolar a l'Arxipèlag compara les Balears amb les comunitats autònomes amb més baix nivell cultural, com són ara Extremadura, Múrcia i zones perifèriques de Madrid.

Però els diferents informes del Ministeri de Cultura i de la Reial Acadèmia de la Història (RAH) assenyalen que aquesta minva en el nivell de coneixements s'ha d'atribuir a les comunitats autònomes amb llengües pròpies: Catalunya, Galícia i Euskadi. A les Illes, els informes del Ministeri primer i de la RAH després han servit per revifar els grups socials que es defineixen per la seva posició contrària a l'aplicació del Decret de Mínims a l'ensenyament de la llengua catalana: significativament, tots aquests grups tenen un vincle "directe o indirecte" amb el Partit Popular que governa l'Estat.

Així, recentment, a les Illes ha nascut l'Asociación en defensa del castellano, un grup vinculat amb la Plataforma cívica en defensa de sa llengua balear que fou beneïda, l'any 1997, per l'aleshores secretari d'Estat d'Educació, Eugenio Nasarre, i rebuda en audiència "almanco dues vegades" per l'expresident del Govern balear Jaume Matas. De manera clara, Nasarre intervingué en la creació de la nova comissió del PP-Balears per a l'educació; en la seva conferència, criticà avant la lettre els currículums propis de les comunitats autònomes amb llengües cooficials.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris