cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 24°
22°

Dos psicòlegs illencs recomanen els jocs de rol i els videojocs com a eines educatives

Faciliten aprendre algunes matèries i augmenten la socialització i la cooperació

Els psicòlegs Antoni Hernàndez i Rafael Juan recomanen de manera clara que «l'aplicació del joc dins l'aula» inclogui «dues formes desprestigiades però innovadores: els videojocs i els jocs de rol de taula». Per motius evidents, no tots els productes inclosos en aquestes categories poden complir una funció pedagògica, atès que «molts de jocs són poc interessants des d'un punt de vista educatiu, entès com a matèria curricular (lluita, esport, velocitat, acció...), però molts altres són perfectes per explicar a la gent història (Pharaons, Civilisation, Caesar III...), matemàtiques (Lemmings), dibuix (el Tetris per a la simetria)».

Aquestes asseveracions, recollides a la publicació L'Arc, de l'Institut de Ciències de l'Educació a la Universitat de les Illes Balears, s'afegeixen a diversos estudis en què es desmenteix el caire negatiu d'aquests entreteniments. La pedagoga Aina Calvo, també de la UIB, explicà a la seva tesi doctoral com el baix rendiment escolar no pot ser relacionat amb aquesta casta d'afició, mentre que la socialització dels jugadors era elevada; altres autors han incidit en l'aprenentatge coordinador que exigeix el videojoc.

Segons els psicòlegs Hernàndez i Juan, en tant que els videojocs han perdut el caire aïllador que tenien al començament per esdevenir motiu de socialització, el seu ús a les aules és possible. En efecte, molts de jocs «impliquen col·laboració, com en els jocs d'estratègia (Pharaons, Warcraft) o d'aventures gràfiques (Maniac Mansion, Indiana Jones, Phantasmagoria...)», mentre que altres «impliquen competició com els de lluita, els simuladors d'esport, els de velocitat». Cal advertir, emperò, que «els videojocs tenen una finalitat que no és educativa. D'aquí la importància del mestre en l'elecció del joc adequat per als objectius curriculars».

En el cas dels jocs de rol de taula "no dels jocs «en viu», creadors de la llegenda negra", les consideracions són anàlogues: «com els videojocs, serveixen per a la socialització (de fet, el joc de rol és un joc d'interacció en què participen algunes persones) i el desenvolupament d'habilitats de comunicació i de resolució de problemes».

En aquest cas, emperò, les possibilitats didàctiques semblen ser superiors, atès que «el món on es desenvolupi el joc i les situacions que s'hi plantegin el faran apte per a qualsevol àrea curricular, tot i que generalment quedarà limitat a les matèries que tradicionalment s'han anomenat d'humanitats».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris