nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 24°
22°

Detecten a les Illes els primers casos de vigorèxia, el «trastorn del gimnàs»

Es desconeix el nombre de persones que pateixen aquesta dismòrfia muscular

Viure pel i al gimnàs, practicar dietes abusives, consumir "possiblement" hormones i anabolitzants fins obtenir el cos desitjat, al qual mai no es pot arribar. A les Illes Balears ja s'han detectat els primers casos de vigorèxia, un nou trastorn de la conducta i l'alimentació poc conegut que ocupa al llarg dels darrers mesos els especialistes "des de psicòlegs i psiquiatres a metges d'endocrinologia" d'arreu del món: es creu que als Estats Units poden patir aquest trastorn un milió de persones entre els 9 milions que assisteixen de manera regular al gimnàs.

La doctora Torrente, de la Unitat de Salut Mental al centre de Creu Roja, a Palma, confirmà el tractament d'alguns casos a la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA), on són rebuts els casos d'anorèxia i bulímia, encara els més freqüents entre els joves, amb una prevalença estimada a les Illes del 4 per cent dels joves entre 15 i 20 anys. En el cas de la vigorèxia, no es pot parlar encara de prevalences ni graus d'incidència, atesa la seva descripció recent i la manca de literatura mèdica que permeti fixar els seus límits.

Es creu que la vigorèxia pot afectar actualment unes 50.000 persones arreu de l'Estat. Les xifres, emperò, no tenen una validesa real, segons apunten diverses fonts consultades i per les mateixes raons abans esmentades.

En principi, la vigorèxia sembla que s'ha d'incloure dins de les dismòrfies corporals (també és coneguda com dismòrfia muscular) que foren descrites el segle passat pel doctor italià Morselli i també per Freud "en el cas de l'«home llop», vellòs, que se sentia avergonyit del seu nas"; es tracta d'una percepció distorsionada i negativa del propi cos.

La simptomatologia de la dismòrfia corporal "aquí descrita per la doctora Fernández Casas, la qual aporta la major part de la informació trobada" parteix del fet que els malalts «dediquen llargues hores a pensar en el defecte corporal que pensen tenir», de manera que «acostumen a mirar-se al mirall de manera continuada» i «aquest els torna una imatge distorsionada de la realitat». Allò més freqüent és que aquest tipus de trastorn es manifesti al llarg de l'adolescència.

Moltes d'aquestes persones recorren a la cirurgia estètica (hormones i anabolitzants en el cas dels vigorèctics) per solucionar el seu «problema»; però «aquest és un trastorn mental, no físic», de manera que les respostes artificials no milloren la percepció de si mateixos.

Això no obstant, el tractament és també farmacològic: ansiolítics, antidepressors. Però és necessària la psicoteràpia, assenyalen les fonts. «Els pacients que pateixen vigorèxia comparteixen amb els dismòfics i anorèctics els mateixos pensaments obsessius i segueixen uns rituals reiteratius davant del mirall que els torna la seva imatge distorsionada», escriu la doctora Fernández Casas; qui aclareix: «desitjar una imatge perfecta no implica patir una malaltia mental, però sí augmenta les possibilitats que hi aparegui».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris