algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 13°
17°

Les taronges peregrinen en Mitsubishi

«Això és un avís: un poble alçat fa por», crida en Manel entre camises Armani i viseres de Jack Daniels

Eren les 12.30 hores del migdia quan les màquines John Deere, Massey Fergusson, Lambordgini, Agrotron... posaven setge a l'edifici gòtic del Consolat de la Mar, ahir ocupat només pel cap de protocol de Presidència del Govern autonòmic, Albert Candela. L'home esperava a la porta amb una corbata vermella poblada de siulos diminuts i confessava la seva missió: donar registre d'entrada a un hipotètic document que puguin dur els ramaders per al president Francesc Antich.

Minuts després, les taronges que havien arribat a lloms d'un Mitsubishi i d'un Toyota 4Ranner Turbo dibuixen una paràbola des del passeig de Sagrera a la façana de l'hàbitat del president. «Que surti!, que surti!», prega en to amenaçant una bigarrada massa humana (o no tant) unida sota les palmeres per un escatològic còctel: una filosofia amb profunda base hormonal i una càlida mescla de ferum de bèsties i de tarongina.

«Prou! No tireu!», criden alarmats els agricultors de primera fila quan les taronges comencen a colar-se pel balcó del Consolat i un policia nacional rep un impacte al bescoll molt ben dirigit. «Això és un avís: un poble alçat fa por», crida en Manel, megàfon en mà i a bord del seu tractor John Deere, en una escena que hauria fet vibrar fins i tot Jack London si no fos perquè les camises de franel·la de quadres, els texans Levi Strauss i les botes Panama Jack freguen amb polos de Lacoste, camises d'Armani i gorres amb visera autografiada per Jack Daniels. Tots «Orgullosos de una profesión», si hem de fer cas dels adhesius que els Jóvenes Agricultores porten adherits als mugrons.

El mateix home que fa una estona descendia davant de l'edifici de Gesa d'un flamant Audi Quattro amb americana i corbata, ara passeja un jupetí de llana desprovist de la corbata quan un dipòsit de llet comença a regar el caramull de taronges esclafades. «Quatre illes, un país, cap pagès», es pot llegir en diverses pancartes. «Arreglau Mondragó», demana en silenci l'Associació de Propietaris amb uns cartellets que finalment acaben simulant un cementeri entre les flors del passeig.

A escassos metres de la porta de la seu presidencial, na Margalida relata a un company del camp: «Ens ha rebut el relacions públiques... que s'ha canviat la camisa; abans estava amb en Matas i quan va veure que la cosa anava malament... ara és aquí». Devora, un home jove de pell cremada sosté un telèfon mòbil amb una mà que l'identifica: «J-A-V-I». Quatre lletres majúscules tatuades en quatre dits de la mà esquerra.

Mentre la llet encara vessa, la testosterona puja al clímax i apareix, amb traïdoria, el sentit de l'humor: «Mem, no teniu un tros de coca per sucar-la dins la llet?», diu ufanós un home amb un llarg garrot. I el sarigot que s'esdevé de l'aleació de llet i suc de taronja acaba convertit en la gran metàfora d'una emprenyada ostentosa però tan buida de diplomàcia com carregada de dret.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris