cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Els joves mostren gran desinformació sobre educació sexual i contagi de VIH

Els programes de les ONG no supleixen les assignatures previstes per la LOGSE

«És una pregunta íntima, però quina és la millor manera perquè pugui penetrar la meva al·lota amb un bat de beisbol? Ho hem vist plegats a una peli porno i tots dos hem acordat de provar-ho, però no sabem què fer perquè hi entri». Aquesta pregunta, formulada per un adolescent de 14 anys "conflictiu, amb nombroses expulsions al seu currículum" a un institut de Palma, ha estat una de les proves més violentes que ha hagut d'afrontar la psicòloga d'una de les organitzacions no governamentals (Creu Roja i l'Escola de Sida, Salut i Convivència) que ofereixen conferències sobre prevenció del contagi del VIH i educació sexual als centres educatius de Mallorca (d'ESO, batxillerat i cicles formatius), seguint convenis amb el Consell.

De fet, la LOGSE estableix l'educació sexual com a assignatura transversal al pla d'estudis. En la pràctica, emperò, just l'acció de les ONG serveix per explicar als púbers i adolescents la necessitat de conèixer les normes de salut que han de regir la seva sexualitat. Les conferències, segons admet la psicòloga, arriben tard.

La llicenciada demana que el seu nom i el de la seva organització no siguin publicats perquè ningú no pugui associar la seva tasca amb els joves que han demanat consulta en centres concrets. Assenyala que la manca d'estudis estrictes sobre aquesta població juvenil fa que la seva percepció sobre els al·lots i al·lotes als quals s'enfronta diàriament, pugui forçar una imatge distorsionada, la de prendre l'excepció com a norma.

Això no obstant, admet que almanco un 5 per cent dels estudiants "especialment les dones, perquè els homes mostren més facilitat per formular preguntes en públic, generalment amb una intenció provocadora i transgressora" s'adreça a ella després de la conferència. Les consultes efectuades aleshores confirmen el desconeixement greu dels riscs en la transmissió de malalties de transmissió sexual, també, emperò, de qualsevol casta d'educació en aquesta matèria. La desinformació és especialment notable a les àrees perifèriques on, paradoxalment, l'edat d'iniciació en la sexualitat «plena» (amb penetració genital, oral o anal) és més precoç.

Confonen l'educació sexual amb un «decàleg de l'amant perfecte» i, tot i que es coneixen relativament bé els riscs de transmissió del VIH i la seva prevenció, es mostren contraris a l'ús del preservatiu; perquè «per tenir sexe oral amb goma és millor no tenir res», diuen, convençuts que aquest és molest i lleva plaer. La idea de retallar un preservatiu amb tisores per a la pràctica del cunnilingus és abandonada per absurda.

Eivissa, emperò, és el veritable regne de la desinformació: un nombre creixent de joves explicava que el seu sistema anticonceptiu era la pràctica del sexe anal. Les adolescents es prestaven a aquest ús amb el convenciment que «qualque cosa hem de fer amb ells» per tal de no quedar prenyades. L'exigència de lubricació era resolta, en alguns casos, amb oli per a motors de tracció: la paraula «lubricant» n'era prou convincent. Curiosament, a Mallorca, el sexe anal no desperta gaire curiositat entre els adolescents, que vinculen aquesta pràctica a l'homosexualitat masculina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris