algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Ballester: «El jutge haurà de determinar si es pot parlar d'apoderament del correu»

Dos juristes de la UIB expliquen el plantejament penal del desviament

«En principi, el desviament del correu electrònic suposa clarament un atemptat contra la llibertat de les comunicacions, un dret fonamental recollit per l'article 18.3 de la Constitució, que proclama la protecció de determinades comunicacions, telegràfiques, postals, etc.». Aquesta és la contundent opinió sobre el cas Bitel de Maria Ballester, professora del departament de Dret Constitucional de la UIB i experta en dret a la intimitat. A banda d'aquesta anàlisi constitucionalista, hi ha també el nou Codi Penal, de l'any 1995, que preveu que es pugui vulnerar el dret constitucional amb l'aprehensió física de correu electrònic. És mes, la simple aprehensió física, és a dir, la simple captació d'una comunicació ja és una vulneració del dret.

Eduard Ramon, professor de Dret Penal de la Universitat de les Illes Balears (UIB), entra en la tipificació del delicte que suposadament es podria haver produït en el cas del desviament del correu electrònic de la Comissió Insular d'Urbanisme del Consell Insular de mallorca a un ordinador del gabinet de Jaume Matas quan aquest era president del Govern balear.

«Per esbrinar si hi ha responsabilitat penal en aquest cas "explica l'expert", s'ha de mirar si la conducta està tipificada en l'article 197.1 del Codi Penal».

Si el cas Bitel és o no delicte «és impossible dir-ho», assenyala Ramon, que afegeix que «primer s'ha de determinar si hi ha hagut error o intencionalitat». Aquesta és una de les dues claus que determinarà el procés i la investigació judicial.

Quant al segon supòsit, l'existència d'intencionalitat, Ramon opina que «probablement ho hauria fet un expert i no la persona que rebia el missatge». Però també assenyala que «cal plantejar-se si aquesta persona que va fer el forward rebia ordres d'una tercera persona i si aquesta tercera encara tenia algú per damunt».

Aquesta darrera qüestió és important per determinar quins són els possibles imputats en el cas: «En el Dret Penal, normalment es castiga qui comet el tipus penal i qui el convenç perquè el cometi. La inducció a la inducció no està penalitzada, encara que es pot arribar al final de la cadena si es demostra l'existència de domini funcional». Això, el domini funcional, és que una passa no es pugui donar sense la intervenció o la responsabilitat d'un superior.

El supòsit de l'error no tanca el cas encara que en complica la solució jurídica. En aquest supòsit s'hauria de determinar si la persona que rebia els missatges ha comès un delicte d'apoderament. Si ens referíssim a correspondència ordinària "cartes en format clàssic, etc." el Tribunal Suprem (TS) ha dictat sentències condemnatòries per la simple possessió de correspondència d'altri.

Però en dret penal l'analogia no hi té cabuda. Ramon diu que la interpretació de la norma ha de ser, en principi, «restrictiva» i, en qualsevol cas, «mai no es pot superar el tenor literal» de la llei. Per tant, el problema rau a determinar si la figura de l'apoderament és traslladable al correu electrònic. I aquesta és «una qüestió que s'hauria de mastegar molt», explica l'expert.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris