algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
18°

Biel Frontera, vist a través dels plats que ha assaborit durant la seva vida

El receptari de l'autor és també un recorregut pel temps

Biel Frontera ha escrit un llibre de cuina que avui es presenta a Llubí. Però no un qualsevol. «Aplec d'usos de cuina al Pla de Mallorca» no només és un recull de receptes, sinó que va més enllà. És un recorregut en el temps que ha viscut aquest llubiner que va aprendre a llegir i escriure tot sol. Ho va fer a partir de l'obra de Costa i Llobera que li proporcionava un pollencí, Rotger Vilallonga.

Primer començà a enviar cartes als diaris i després als anys 70 col·laborà activament en una secció que dirigia Antoni Serra i que es deia «La Veu dels Pobles», que publicava Ultima Hora.

Biel Frontera també escrigué a la secció de Foravila de Diari de Balears. Ell començà a destacar com activista cultural quan deixà de ser cambrer i tornà a Llubí per fer de tastador de licors. Creà el concurs Flor de Taparera, amb la intenció de recuperar les històries del camp i la ximbomba. També va recuperar el tir de fona, de fet n'acabà organitzat la federació i aconseguí que, per primer cop a la història, el tir de fona es transformàs en esport de demostració a les Olimpíades de Barcelona.

Nét de dues àvies, la padrina Toneta i la padrina Corameta, Biel Frontera ha volgut retre un petit homenatge a aquestes dues dones recordant la cuina que d'elles va aprendre. De la padrina Toneta, que va estar de dida a una casa de senyors, va aprendre a parar i a fer plats més selectes i elaborats. I de la padrina Corameta, d'origen més humil, a fer retre els productes de la terra. Aquesta àvia no només tenia una fonda, sinó que a més va haver de surar nou fills.

El món que envoltava aquest llubiner l'explica en un ampli reportatge la periodista Antònia Coll, a mesura que el mateix Biel Frontera introdueix les receptes que ha anat recol·lectant al llarg de tots aquests anys. I és que el llibre no és només un aplec de receptes, és la vida d'aquest personatge i els plats que ell ha anat aprenent així com passaven els anys. En el llibre, Biel també recorda el temps que li va tocar viure en la postguerra. Llavors ell feia de missatge; primer a la possessió de Vinagrella, després a Son Ramon, i més tard a la de Massanella. En aquesta Mallorca rural i fosca entre en contacte amb la cuina més pobre i tradicional, fonamentada en productes de temporada. Cuina que el llibre recull acuradament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris