cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Polítics destacats i alts càrrecs podran normalitzar els seus noms i llinatges

Els serveis lingüístics de la Universitat balear elaboren un cens de cognoms

Alguns dels polítics més destacats del present i del passat recent de les Illes podran ara mostrar les seves profundes arrels balears amb la modificació dels seus cognoms d'acord amb la norma ortogràfica i gramatical del català: la Llei 40/99 permet aquesta adequació a les normes lingüístiques vigents.

Voldrà el cònsol dels Estats Units, Bartomeu Tummy Bestard, canviar el seu cognom per Bastard? Possiblement no, ateses les connotacions pejoratives que té aquest mot. Però altres casos no han de patir tant: l'expresident Gabriel Cañellas pot quedar nostrat com a Gabriel Canyelles, igualment que l'expresident Jaume Matas pot honorar la llengua com a Mates, molt adient si consideram el seu passat de conseller d'Economia. Casos semblants ofereixen el conseller d'Agricultura, Joan Mayol, qui es pot canviar el cognom per Mallol; o el conseller de Presidència, qui pot arribar a signar els seus documents oficials com a Garcies.

El llistat de llinatges que acompanya aquest text mostra la transcripció normalitzada de 120 cognoms illencs que el temps, la segregació familiar o la política havien deixat allunyats de la normativa catalana actual. La llista correspon a particulars que sol·licitaren assessorament a l'Obra Cultural Balear per tractar d'acollir-se a la norma de 1977 que permeté aquest canvi de manera insuficient "de fet, just permetia «traduir» els noms propis", i sempre seguint unes tramitacions complexes que desencoratjaven els particulars. L'OCB remeté a la Universitat Balear aquestes sol·licituds per tal de trobar la transcripció normal dels llinatges.

Segons es pot observar en el llistat de cognoms, determinades grafies arcaiques poden continuar vigents: és el cas del llinatge 'Campderic' o 'Campderich', que permetrà al president de les Illes Balears continuar distingint entre «l'antic president» i «el president Antich» en els seus discursos. Al mateix argument universitari es podrà acollir el vicepresident de l'FSM, Joan March. Un cas especial: en el llistat present, la Universitat recomana 'Ponç', però no es pronuncia sobre la forma 'Pons' que empra el conseller d'Educació i Cultura, responsable a més de normalització lingüística i «ideòleg principal» del PSM, segons ha estat definit. El seu cosí socialista "l'expresident d'Afers Socials al CIM" signa 'Ponç' en els seus articles d'opinió.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris