algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

La retirada de Munar deixà en taules el duel dialèctic entre Matas i Antich

El president no s'agenollà davant la presidenta d'Unió Mallorquina

Hi ha problemes? Creixen? Estan en vies de solució? Si responem afirmativament a la primera pregunta el debat ha quedat en taules, perquè a aquesta qüestió ja la contestà el 13-J i els pactes postelectorals; si assentim a la segona, Matas ha guanyat el debat; en cas de contestar sí a la tercera, Antich ha estat el vencedor. I si pensam que podem estar d'acord amb les tres alhora? Taules, un altre cop. Si vostè estableix com a criteri d'avaluació que els tenors i la soprano del Pacte han de cantar sempre «amb dolça veu per art ben acordada», vostè és ingenu o és del PP.

Però el debat d'ahir anava d'una altra cosa. Havia de consistir en la confrontació de tres personalitats. Munar s'eclipsà voluntàriament. Amagà però no rematà. Ni tapà Matas ni noquejà Antich. La mort política d'un d'aquests dos homes seria per a ella un suïcidi. Munar viu de l'esperança d'un i del temor de l'altre. Antich no s'agenollà davant la presidenta del Consell i ella renuncià a amargar la festa al president del PP.

Per tant, hi hagué festa, tot i que fluixeta. Jaume Matas sorprengué. Agafà el seu rival per sorpresa. Fins ara havia basat la seva crítica en els punts febles dels pactes i ahir elevà el punt de mira cap al president. Les canonades foren ad hominem. Fou una manera ben peculiar de reconèixer que Antich és, hores d'ara, el millor valor que té la coalició. El PP ha pres consciència que el seu èxit depèn del deteriorament de la imatge del cap de l'Executiu. A partir d'ara Jaume Matas aplicarà a Antich una recepta que ha tastat: l'acusació de falsari i de titella. I, no ho va fer gaire malament. El grup parlamentari del PP no havia aplaudit fins ahir tan sincerament el seu cap com ahir, després de la contrarèplica. Ni tan sols quan era president del Govern. La qual cosa és un homenatge cruel, perquè podria dir que Matas, a la fi, ha trobat el seu lloc en l'oposició.

Hi ha, però, elements que desllueixen l'actuació del cap de files conservador. Parla d'oposició constructiva i ofereix col·laboració, en un to crispat, que transpua odi i ressentiment. Finalment, no se sap si l'aplaudiment dels correligionaris responia a aquest estímul. Si és així, el PP és el Pacte anti-Pacte.

Matas s'equivoca quan intenta fer oposició a partir de qüestions que no deixa resoltes. Hauria de pensar-s'ho millor: un president de Govern sortint ha d'avertir el que entra que no li espenyi les coses que funcionaven. De tota manera, el temps juga a favor de Matas. D'aquí un any o dos, quasi ningú no recordarà que el PP va comandar alguna vegada en aquesta comunitat autònoma. Si no s'ho creuen, ho demanin a Aznar. D'aquí a poc, quan miri pel retrovisor, Antich es començarà a veure la pròpia imatge.

També n'hauria de prendre consciència. De cada dia menys, la fórmula que l'ajudà a triomfar quan era candidat o president in pectore li servirà. Juga al seu favor que, a diferència de Matas, ell —encara— és allò que representa. El seu aval és la imatge franca de persona corrent que diu el que sent i el que pensa, la bonhomia.

Contra aquest escut xoquen totes les invectives ad hominem del Partit Popular. Només li manca que, sense perdre-la, li incorpori trets nous que van implícits en el càrrec. Incorporar elements d'estadista —ja sé que és prest— no li faria mal, sempre que això no impliqui caure en la petulància del seu antecessor.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris