cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Miquel Sellarès: «Les Balears necessiten una policía turística com la de Hawaii»

Exdirector de Seguretat de la Generalitat, va ser fundador dels Mossos d'Esquadra

Un general espanyol, en presentar-lo per una conferència, va dir d'ell que «és un català que diu el mateix a Madrid i a Barcelona». Miquel Sellarès i Perelló (Barcelona, 1946) va ser un dels fundadors de l'Assemblea de Catalunya (1971) i de Convergència Democràtica de Catalunya (1974). Expert en temes policíacs, fou director general de Seguretat Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Actualment dirigeix el Centre de Documentació Política i la revista Debat Nacionalista.

Des de sempre ha mantingut una intensa vinculació amb Mallorca, ja que sa mare és mallorquina. Va participar com a ponent al seminari Blanquerna realitzat a Lluc el passat cap de setmana.

"Com s'ha viscut el canvi polític de les Illes Balears al Principat? 
"Crec que a les Illes Balears s'ha obert un període de gran il·lusió, però al mateix temps de gran responsabilitat per a les forces progressistes i nacionalistes. Aquí teniu el gran avantatge que es pot veure allò que s'ha fet bé i també les equivocacions que s'han produït en aquests quasi vint anys de govern nacionalista allà. Aprofitar aquesta experiència pot ser positiu, però s'han de defugir els paternalismes tant del Principat com del País Valencià. Cada territori té una acció política pròpia. Som un país en què cada part té un grau de desenvolupament i un procés diferent. Coses que són bones allà no ho són aquí i a la inversa. De totes maneres, ens fa molta il·lusió, que vosaltres, que abans us emmirallàveu en el Principat, ara ens hagueu donat aquesta lliçó.

"Dèieu que els illencs podem aprendre de les errades que s'han fet al Principat, quines han estat les més importants segons el vostre criteri? 
"Mai no és bo que governi la mateixa persona durant vint anys. És cert que no es pot comparar el PP amb Pujol ni aquest amb Gabriel Cañellas, però la perpetuació en el poder crea vicis i pràctiques que resulten negatives per a la societat. Al Principat la recuperació de la identitat s'ha hagut de fer de manera tova, suau, perquè allà ha passat que teníem la necessitat que la nostra societat no es dividís. A més, s'ha donat el fet que el PSOE i el PP han jugat amb aquest sector. Es podria dir que el partit socialista ha mantingut captiu el vot immigrant. Així, ha resultat que hem fet catalanització, però no nacionalització. Hi ha hagut un avenç important, però no hem fet el gran bot. Un dels errors garrafals que vàrem fer va ser que, atès que durant la transició no hi havia polítics, es va produir un gran desmembrament de la societat civil i com a conseqüència va quedar tot en mans dels polítics. En certa manera, si nosaltres fóssim una nació reconeguda això ja estaria bé, però nosaltres encara tenim molts problemes no resolts i no ens podem permetre una societat civil desmobilitzada. Som conscient que les exemplars mobilitzacions del GOB i l'OCB durant aquests darrers anys i tot el moviment generat, és molt difícil que es mantengui, i la tendència de molta gent serà dir «ara ja no cal que ens mobilitzem» i hi haurà algun animal que us dirà que ja us mobilitzau cada quatre anys per anar a votar. Nosaltres ho hem vist allà. Va arribar un punt que ens digueren: «ara és l'hora dels gestors» i tota aquella gent que havia viscut el procés de canvi amb tanta il·lusió, varen passar a formar part del partit més gran: el partit de la gent que se'n va a ca seva. I per una altra part, surt una altra gent, dins els partits polítics reclamant un càrrec, perquè duen cinc o sis anys al partit i et diuen: «és que ja m'ho meresc». Des de la societat civil també us trobareu amb enveges personals i amb gent que abans eren els vostres companys i que ara s'hi juguen, entre altres coses, el seu sou.

"I què cal fer? 
"No perdre mai de vista l'horitzó final, que per mi és la plena sobirania nacional. I per arribar-hi som ben conscient que cal anar fent passes intermèdies. S'ha d'anar alerta a caure en les promeses massa immediates que són impossibles de complir. Es tracta d'anar assolint objectius intermedis sense renunciar a l'objectiu final i no s'ha de voler anar massa aviat.

"Vós sou un especialista en policia. Heu posat en marxa els Mossos d'Esquadra, heu viscut de molt a prop el naixement de l'Ertzaintza. Sabeu que ara s'està parlant de crear una policia pròpia de les Illes Balears. 
"Sí. El primer que cal plantejar-se és si és necessària una policia pròpia i, des del meu punt de vista, la resposta és sí, indiscutiblement. Els ciutadans de les Illes Balears han de saber que un dels eixos del poder polític és el poder coercitiu. Per consolidar un eix polític autonòmic és necessari comptar amb els tres fonaments bàsics: l'executiu, el coercitiu i el funcionarial.

"Quin model de policia ens recomanaríeu? 
"S'ha de crear un model propi de policia com han fet per exemple els canaris on hi ha el meu bon amic Jaume Corbet. Crec que per les Illes Balears seria interessant no tancar-se a anar a cercar el model d'altres policies autonòmiques. Aquí teniu unes necessitats diferents. Per exemple aquí durant l'epoca d'estiu rebeu milions de visitants estrangers, la qual cosa fa que tengueu unes necessitats diferents a les d'altres bandes. Potser un bon model seria el que s'anomena policia turística, amb agents preparats per atendre en diversos idiomes. Amb molta connexió amb policies internacionals, un poc a l'estil del model que tenen a les illes Hawaii. És un model apassionant: una policia lligada a la terra, al servei dels ciutadans i alhora molt connectada internacionalment.

"Però aquesta policia s'hauria de nodrir de gent del país... 
"Sense cap dubte. S'hauria de crear una escola de policia i la gent hauria de sortir bàsicament de les policies locals, en què hi ha gent molt ben preparada. D'altra banda cal dir que al Principat només hi ha un 2'5 per cent de policies estatals del país. A les Balears em consta que el percentatge és bastant més elevat, i caldria plantejar-se què es pot fer amb alguns d'aquests policies.

"Canviar-los d'uniforme? 
"L'important no és canviar-los d'uniforme sinó fer un reciclatge de veritat i que la immensa majoria de la gent que entri a la policia pròpia, sigui gent a la qual mai no se li hagués acudit fer-se guàrdia civil. Cal fer un plantejament seriós. Si es tracta, com al País Valencià, de afegir-los un escut a l'uniforme, val més no posar-s'hi. S'ha d'aconseguir una policia pròpia al servei de les institucions. S'ha de canviar allò de «todo por la patria», per «tot pels ciutadans».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris