cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
18°

Xuhuijun Weidi, pare de la pintora assassinada, mostrà la seva ràbia envers el botxí

«No mereix ser tractat amb les lleis espanyoles»

81420

Els senyors Weidi en el moment d'abandonar ahir migdia la prefectura de Manacor.

Ian Iü, de 26 anys, el presumpte assassí de la pintora Xu Weidi, de 31, i del seu fill David, de dos, continuava ahir detingut a la prefectura de Manacor a l'espera de ser entregat avui al jutge, que previsiblement decretarà la seva entrada a la presó. Les investigacions policíaques descarten que el mòbil del crim es pugui trobar en una revenja i s'inclinen per una causa sentimental. Iü devia estar enamorat de la seva víctima i l'assassinà, a ella i l'infant, perquè sentí rebutjats els seus sentiments. Ni tan sols les amenaces de mort, que remeté de manera constant a la família Weidi, li semblava que tenien cap efecte. Iü els assassinà per despit.

Diari de Balears tingué ahir l'oportunitat de parlar amb el senyor Weidi, el pare de la pintora assassinada. Destrossada per la tragèdia, la família ens rebé a ca seva, escenari del crim.

"Com us heu pres la detenció del presumpte homicida de la vostra filla i del vostre nét?
"No esperàvem menys de la Policia espanyola, que en tot moment ha estat molt amable amb nosaltres. La veritat és que, pocs minuts després que el detinguessin, la Policia tocà a la nostra porta i ens comunicà la notícia. Ells, com nosaltres, han passat moltes hores sense dormir, i ens mereixíem trobar l'assassí de la nostra filla i del petit.

"De quina manera voldríeu que la justícia tractàs el presumpte assassí?
"Podem dir que en desitjam l'extradició a la Xina, ja que aquest home tan salvatge no mereix ser tractat segons les lleis espanyoles, que són, de bon tros, molt més permissives que no les nostres. La llei xinesa hauria estat implacable amb l'assassí de la nostra filla i del nét. No podem consentir que sigui jutjat segons la legislatura espanyola i que després de 15 curts anys de condemna sigui posat en llibertat i torni a anar pel carrer amenaçant la gent.

"Us heu informat del procés que s'ha de seguir per tal que pugui ser extradit?
"La veritat és que no n'hem tingut gaire temps. No obstant això, ahir vàrem iniciar els primers contactes amb l'ambaixada xinesa per tal d'assabentar-nos del procediment legal que havíem de seguir. També hem contactat amb el Govern xinès, però encara és prest per establir la possible viabilitat de l'extradició. Avui, passarà a disposició judicial.

"I ara, ens podeu dir quina era la relació de la Xu amb Ian Iü?
"La veritat és que des d'un primer moment, Xu va rebutjar totalment aquell home. Ella no en volia saber res. Quan va començar a fer feina de netejador al nostre restaurant ja es va fixar en ella i, de fet, emprava l'amistat amb el petit David per guanyar-se la seva estimació, però mai no ho aconseguí.

"En cap moment es va fer abusiu el seu assetjament a la vostra filla?
"Sí, tan que l'haguérem d'acomiadar. Només va estar amb nosaltres durant poc més de quatre mesos i ja ens va caure malament, però mai no hauríem pensat que seria el botxí de les dues persones que realment donaven sentit a les nostre vides.

"La vostra filla va rebre qualque pic alguna amenaça per part de Ian Iü?
"Efectivament, poc temps després que se n'anàs a fer feina a un establiment xinès de Palma començà a adreçar-me una trentena de cartes amenaçadores que ens varen preocupar moltíssim, però que mai no denunciàrem perquè creguérem que tan sols eren simples amenaces d'un jove que s'havia enamorat bojament de la nostra única filla.

"Quin contingut tenien, aquestes cartes, i per què eren adreçades a vós en comptes de a la vostra filla?
"Aquelles cartes deien que si jo no donava en matrimoni la meva filla, seria assassinada. Segons la tradició xinesa, el jove que pretén una dona l'ha de demanar en matrimoni al seu pare, perquè sense el seu consentiment la filla no pot casar-se amb l'home que la vol. Com que jo sabia que Xu no el volia per res, sempre li donava negatives i ell tornava a insistir i a amenaçar de matar la meva filla.

"Després de tot aquest malson, com pensau refer les vostres vides?
"Encara no ho tenim gaire clar, però deixarem passar una sèrie de mesos per superar "encara que mai no ho aconseguirem" aquest cruel esdeveniment, i després tal vegada vendrem el restaurant i partirem a la nostra ciutat d'origen, Shangai, per retrobar-nos amb els familiars que, per motius econòmics, haguérem de deixar allà. La veritat és que ja som vells i tan sols manteníem el negoci perquè la nostra filla i el nostre nét poguessin tenir una vida digna. Ara, només ens queda l'absència, el trist buit de veure que la cambra de Xu i David és buida.

"Sembla que la vostra filla estava molt integrada en la cultura occidental i que en gaudia...
"Efectivament "digué el pare, que en tota l'entrevista no pogué contenir les llàgrimes", Xu era una al·lota molt culta que, des d'un primer moment, volgué integrar-se en la vida quotidiana de Portocristo. Tenia molts amics. Estudiava disseny interior a la UIB i era molt bona pintora.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris