nubes rotas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
22°

Els darrers espardenyers tradicionals

A Campanet i a Consell encara es poden trobar mestres que fan espardenyes de manera manual

Fa més de quaranta anys, la majoria dels habitants de Campanet vivien de la fabricació de calçat d'espart, les tradicionals espardenyes, un sector llavors en plena expansió que havia començat a fer les primeres passes a principi de segle. Tant és així que arribà a haver-hi més de 20 tallers a la vila que venien el seu producte tant a la resta de l'Illa com l'exportaven a l'estranger, fins i tot a Cuba. En altres pobles com Pollença i Consell també es va viure un procés similar.

L'explosiu creixement del sector turístic i la competència exterior va suposar el començament d'una agonia que acabà amb la quasi total desaparició d'aquesta indústria. Avui dia encara es poden trobar, en molts de llocs, les tradicionals espardenyes d'espart, tot i que són escasíssims els indrets on aquestes es fabriquen, com un temps, de manera artesanal. A Mallorca són pocs els artesans que encara s'hi dediquen; un es troba a Consell i l'altre, precisament, a Campanet.

Toni Amengual es nomena el responsable del petit taller sabater on encara perviu la tècnica que s'utilitzava dècades enrere per fer les soles. El procés manual a simple vista és ben senzill però a la vegada ben laboriós, sobretot fins que es domina la tècnica. Amengual aprengué l'ofici del seu pare. Normalment, emperò, els joves del poble començaven a fer feina de ben jovenets i tardaven no menys de quatre o cinc anys a dominar-ne totes les passes. El primer que s'aprenia a fer eren els capets dels fils amb els quals cosien l'espart. Després es prenien les trunyelles d'espart i, segons el número, se'ls anava donant la forma cosint més fort o fluix cadascuna de les parts del peu. Quan els operaris en sabien molt, en podien arribar a fer tres o quatre parells per hora.

A més, les tasques estaven dividides per sexes. Mentre que els homes feien les soles, les dones s'encarregaven de tallar les peces de roba i cosir-les a la sola. Per a aquesta darrera passa també se seguia un sistema de cosit fort perquè la sabata aguantàs. Malgrat tot, no es pot viure del romanticisme del passat i les produccions de les sabates s'han hagut d'adaptar a la demanda dels clients, principalment femenins.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris