algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

El dia que aparegueren els «morts vivents»

Els aplaudiments sonaven en estèreo dins i fora del saló de sessions d'un Parlament ple de públic

Possiblement els més joves no coneixen els seus noms. En un moment de la història política balear gaudiren d'unes quotes gens menyspreables de poder i hagueren de sortir per la mateixa porta que ahir es veren obligats a traspassar tots els diputats del PP: deixant la sobèrbia i unes formes de governar molt semblants als anacrònics, rancis i ignorants polítics que vénen a l'Illa parlant de la unitat d'Espanya.

Perquè ahir el Parlament va ser l'escenari dels «morts vivents». Zombies del PP i Zombies del PSOE. O com es poden definir personatges avui en dia afortunadament anònims com ara Gerard García, que fou regidor de Cort i antecessor de Catalina Cirer a la Delegació del Govern; Marta Llompart, que de presidenta d'Emaya va acompanyar García com a cap de protocol i Belén Aguiló, recol·locada a una administració illenca.

Ambdós grups de polítics constitueixen l'eixample del que no s'ha d'imitar mai. Totes aquestes persones, de dretes i d'esquerres, han acabat de la mateixa manera: dinamitant la confiança dels electors i desvirtuant l'administració fins a convertir-la en el seu propi calaix de sastre. Però fins la corda més elàstica arriba a trencar-se.

Els mateixos ciutadans que feren fora els del rodillo socialista que ahir ressuscitaren al Parlament no se sap molt bé per quina raó (voldrien qualque cosa?) han fet el mateix amb el PP el 13-J. Tot el públic que assistí a la segona jornada de la sessió d'investidura de Francesc Antich fou anònim, però té el poder del seu vot i ho fa servir quan ja està fart. El càstig de les urnes és molt dur de digerir i tant els uns com els altres han conegut el sabor amarg del fet indiscutible que no hi ha ningú imprescindible enlloc, i molt menys en política.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris