algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
15°

Costes fa esbucar la caseta d'en Moix, un dels darrers vestigis del desembarc

S'hi edità la primera edició de «La Columna de Baleares» amb una impremta que dugué Bayo

A final d'aquest mes de gener Costes féu esbucar les restes de la caseta d'en Moix, un dels darrers vestigis que es conservavaven del desembarc de les tropes del capità Bayo el 1936.

Aquesta caseta, situada a la mateixa platja de sa Coma, acollia el magatzem del transport marítim de la CNT-FAI i, la seva terrassa fou l'escenari de la primera arenga d'Alberto Bayo a les seves tropes, just després que atracassin el dia 16 d'agost.

La publicació del primer número de la revista de combat La Columna de Baleares, també veié la llum a aquesta caseta sis dies després que les tropes arribassin a terra. Cal concretar que les següents edicions ja es dugueren a terme en un altre indret, es comenta que a la residència particular del capità al molí de s'Hort, del qual avui tampoc no en queda cap resta.

El trasllat es realitzà perquè la humitat i el salnitre impedien el bon funcionament de la impremta, duita per Bayo des de Maó.
Malgrat els esdeveniments històrics, secrets i anècdotes que guardaven les parets d'aquest petit edifici, situat a nou metres de la mar, el pas del temps i els temporals no l'han respectat.

La caseta d'en Moix romania mig esbucada des de feia anys, l'actual propietària dels terrenys als quals s'ubicava, Maria Caldentey, explicà que fa temps se sol·licità al Ministeri de Medi Ambient la possibilitat de fer-hi una reforma. La proposta fou rebutjada.

Anècdotes d'aquell temps
D'anècdotes d'aquell desembarc se'n guarden moltes a les memòries dels més grans. Pere Calafat només tenia 5 anys quan els republicans s'allotjaren a ses cases de sa Coma, aleshores ca seva. Recorda com jugant visitava les lliteres dels malalts i els republicans els donaven xocolata i altres llepolies. També se'n recorda del capità Bayo ,«una persona de tracte molt correcte i culte» i de totes les ovelles que mataven per donar de menjar a la tropa senss que ningú piulàs. Eren temps de guerra en què ningú no podia estar del tot segur de despertar-se al dia següent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris