algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
23°

Gran part del sòl industrial de les Balears roman sense desenvolupar

Les DOT aconsellen suspendre noves ocupacions sense una regulació supramunicipal

103070

La creació de nou sòl industrial no es correspon amb la importància del sector.

Sobra sòl industrial. Aquesta és la conclusió de diverses institucions implicades en la regulació dels terrenys destinats a aquest sector econòmic.

La realitat s'imposa i resulta que es crea massa sòl industrial que després no s'ocupa. Més de la meitat no està desenvolupat. No és estrany en una comunitat abocada al turisme, peró sí resulta anormal o almenys curiós que, durant els darrers anys, els ajuntaments de les Illes hagin habilitat nombroses hectàrees com a polígons quan l'activitat industrial és minoritària i regressiva.

Les mateixes directrius d'ordenació territorial (DOT), a punt d'aprovar-se, aprecien en la totalitat del territori balear una tendència a la classificació i ordenació de sòl industrial, en forma de polígons aïllats, que sembla respondre més a pautes d'autonomia local que a una vertadera demanda.

En són una prova les baixes taxes de consolidació del sòl industrial, aproximadament d'un 47 per cent de mitjana. Prop del 30 per cent d'aquest sòl està ocupat per activitats no industrials.

Aquesta tipologia d'ocupació resulta altament impactant tant des del punt de vista del medi ambient urbà com des de la perspectiva paisatgística, produint la degradació perceptiva dels nuclis, de les perifèries i de les grans vies de comunicació.

Les DOT aconsellen la suspensió urgent de les noves ocupacions de sòl industrial, mentre no es desenvolupi, des de la perspectiva global de cada illa, una ordenació integral d'aquest sòl.

Actualment, el sòl industrial classificat a Mallorca assoleix una extensió de 1.442 hectàrees, de les quals només 800 estan degudament ordenades.

«Si tot s'ocupàs, això seria Euskadi»

Salvador Cànoves, president de la Mancomunitat del Raiguer, una de les comarques més industrials de les Balears, fins i tot per tradició històrica, definí la proliferació de polígons com «un absurd que no té res a veure amb les característiques de l'economia de les Illes. Si tot el sòl industrial existent s'ocupàs, això no seria Mallorca, una illa dedicada al turisme i al sector terciari, sinó una regió semblant a les conques més productives d'Euskadi». Cànoves atribuí el fenomen a «la necessitat urgent que tenen els municipis de treure les seves poques indústries fora del nucli urbà i a una malentesa competència entre pobles que pretén, sense aconseguir-ho, tenir més empreses que el veí».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris