algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Créixer dins la tradició del cantar pobler

Una cinquantena de nins participaren en el Certamen infantil de cançó poblera

«Si no fos per la paciència...», deia Antònia Mussola així que acalava el cap per mirar de cercar amb la vista alguns alumnes seus. El Certamen infantil de Ximbomba i Cançó poblera havia acabat i els alumnes d'Antònia Mussola i els de Llorenç Mascaró (a sa Pobla hi ha dues escoles que ensenyen cançó poblera) sortien com llamps de la sala de can Planes. Els pares que els acompanyaven no els podien aturar, menys encara els padrins i els professors que debades ho provaven.

Una escena molt diferent a la que minuts abans es podia veure i que, de fet, ben poques vegades es veu. Els nins i les nines que omplien can Planes estaven capficats i no era precisament mirant dibuixos a la tele, sinó escoltant altres nins que, des de l'escenari habilitat, entonaven cançons pobleres. Només quan cantaven les de picat se sentia aquell somriure maliciós que els menuts acostumen a fer tapant-se la boca amb la mà. Feien qualque comentari baixet, però no parlaven gaire. A un de petit, fins i tot, els seus pares se'l varen haver d'emportar perquè es va adormir.

En el fòrum, la meitat eren nins que havien d'actuar amb una escola o l'altra; la resta, familiars als quals els queia la bava quan veien actuar el seu infant. I és que n'hi havia per això i més: nines ben petites arrabassaven una veu ben potent i cantaven una tonada ben poblera, a la vegada que remenaven el cosset. També hi havia nins, però menys.

«El més difícil és fer-los canviar d'entonació, perquè quan comencen tots canten com ho fan en altres pobles del veïnat, és més senzill», explicà Mussola. «Són tan petits... si no fos perquè en tenc un grupet no me'n desfaria. En tenc 22, d'alumnes, també tres mares i dos ajudants més, Toni Ballador i Biel Collet», afegí.

D'alumnes de Mascaró n'actuaren 28. Entre aquests, sí que n'hi havia d'edats més diverses; n'hi havia de 7 fins a 13 anys. De més grans no en té perquè «quan creixen s'avergonyeixen i no volen sortir a cantar més. Cada dos anys tenc alumnes nous».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris