cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

La Fonteta, nou segles de llegenda que brollaran a l'albada del nou mil·lenni

Des dels moros de Banó Kinana a la restauració que farà la Sala

Segle XI dC. A la contrada de l'actual vila de Son Servera començaven a establir-se els primers assentaments de les tribus islàmiques dels Banó Kinana.

Moros de pures arrels i sabuts més que ningú en aquell temps, la primera missiva que reberen del «juz» de Yartan fou clara: treure el profit que les civilitzacions predecessores no sapigueren treure a aquesta vall. Com a primer objectiu, la conquesta hidràulica del puig de sa Font...

Era l'inici de les llegendàries històries d'aquest petit puig, de 217 metres d'altària, que amb temor hom coincidia en el fet que «té el ventre buit» i que avui arrecera i simbolitza aquest poble del Llevant.

Experts en les arts d'enginyeria, els musulmans iniciaren l'exploració del ventre del puig fent una gran sínia. Prest trobaren l'aigua i tingueren l'acudit de fer-hi una font, poc decorativa, emperò, d'immensa utilitat.

Per construir-la hi varen posar rodam, rest d'espart, i cadufos soterrats, tots de pedra viva i perfectament acabats. En estar llesta, «un cavall verd començà a rodar dia i nit per treure l'aigua que, per una canaleta brollava fora...».

L'obra grossa estava acabada i ben feta, la resta era fer arribar l'aigua a l'assentament de la tribu. Per això, s'aliaren amb la gravetat, i amb pedres disposaren una canalització des del cim del puig de sa Font fins a la vall per tal d'emprar l'aigua pel consum i el reguiu del camps. Així passà el temps fins el segle XIII.

L'expedició catalana de Jaume I arribava a l'actual Santa Ponça, mancaven 20 anys per arribar a aquesta vall que dominà al 1230 sense trobar-hi gaire resistència. L'admiració dels catalans per les construccions i l'enginy dels moros envers els seu complex sistema de canalitzacions fou destacada a les seves missives. Era una vall en la qual no hi faltava de res i sense dubtar-ho empraren tota la tasca que els moros havien dut a terme. Començava una època de convivència pacífica i d'intercanvi de cultures.

La Fonteta continuà brollant i brollant per nodrir al poble d'aigua fresca i bona fins el principi d'aquest segle. Aconseguia quasi quasi abastir tots els pobladors que agafaven l'aigua d'una reguera que presidia la plaça de la vila.

Ara, el seu element no brolla. No obstant això, encara és un monument viu per al poble i present a la vida quotidiana dels serverins. Aspecte que sempre ha tingut present la Sala, que presidida pel batle Barrachina, ha fet la promesa de tornar-la a fer brollar a l'albada del nou mil·lenni. Uns 30 milions de pessetes són els que manquen per tornar-la a tenir a ple rendiment. La tasca, restaurar els 300 metres de canalitzacions, avui quasi destruïdes i orlades de gatoses, estepes i romanins.

La seva utilitat, encara està per determinar, però la seva funció més esencial lloa la inversió: tornar a donar al poble la que la considera com una fita essencial de la seva terra, el seu paisatge i la seva gran història quasi mil·lenària.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris