algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
16°

La boira de Madrid minvà la «gran festa»

Eduardo Zaplana fou l'únic convidat de la resta de l'Estat que va poder estar present a Inca

Dels populars balears hi foren tots, però l'alta representació estatal fallà a causa de la boira de Madrid. A més, la posada en escena a l'estil nord-americà topà amb uns militants no tan acostumats a la parafernàlia del xou polític.

Això sí, no hi fallà el ball de bot ni unes Noves Generacions sí més familiaritzades amb els càntics futbolístics. Evidentment, l'aclamat no era Héctor Cúper, sinó Matas, i l'escenari no era el Lluís Sitjar, sinó un Poliesportiu d'Inca que no s'acabà d'omplir del tot, però que sí que congregà més de dos mil militants. Qui tampoc no fallà fou l'«amic» Eduardo Zaplana, president de la Generalitat Valenciana, que, per cert, també parlà de futbol. Així es va fer notar la presència dels militants alemanys, amb una pancarta en què es podia llegir tant en castellà com en alemany el suport al president Matas.

La convenció dels populars balears començà a les onze i mitja del matí. En primera fila, s'assegueren el president del Govern balear i candidat, Jaume Matas; el batle de Palma i candidat, Joan Fageda; el president del PP balear, Joan Verger; al seu costat, Eduardo Zaplana; el president del PP Menorca, Antoni Juaneda "davant l'absència de candidat"; i Pere Palau, candidat al Consell Insular d'Eivissa i Formentera. En segona fila hi havia els dos expresidents, Gabriel Cañellas i Cristòfol Soler.

L'encarregat de donar la benvinguda fou el batle d'Inca, Pere Rotger. Destacava a l'escenari la presència d'una intèrpret per a sordmuts. Rotger veu una lectura optimista del futur i la recuperació del seu municipi per després donar la paraula a Joan Verger, president del partit.

Verger va reconèixer que algunes «ferides encara no estan totalment cicatritzades», però també ressaltà l'exercici de responsabilitat que ha fet aquesta formació en els darrers anys i es mostrà convençut que cap altre partit «ho hauria pogut suportar». Dels anys passats, Verger en va extreure una lliçó positiva: «hem après a comprendre les diferents posicions dins del partit, si és que n'hi ha». Conclusió: «en el partit no hi sobra ningú». Lògicament reclamà el màxim suport de tot el partit als candidats.

El següent en prendre la paraula va ser el president del comitè electoral, Joan Forcades, que va fer conèixer els noms dels candidats ja escollits per les Balears, Eivissa i Palma. Cap referència a Menorca, on encara no s'ha assolit cap acord per a la proclamació d'un candidat.

Després pujà a l'estrada Eduardo Zaplana, que va ser corejat amb un «Hola, soy Edu, Feliz Navidad», per part de Noves Generacions. Zaplana afirmà que «a les Balears teniu una de les millors persones amb què compta el PP», per afegir que es tracta d'un dels polítics amb més futur. Posà de manifest el «moment dolç» que viuen tant Espanya com les Illes i oferí la màxima col·laboració de la comunitat que presideix amb Balears. De fet, acabat l'acte anuncià la celebració d'una cimera entre ambdues comunitats al mes de gener.

A partir de llavors vingueren els vídeos. El primer va ser de Fageda. Una enquesta popular sobre: «Sap qui és Fageda?»; «Creu que Fageda és un bon candidat a batle»?; «què opina de la gestió de Fageda?»; «i què en pensa de la seva personalitat?». Les respostes eren majoritàriament, i com s'esperava, esperançadores per a la seva reelecció. Fageda va ser el primer a agrair a Gabriel Cañellas tot el que va fer pel partit i insistí en el seu projecte de continuar fent de Palma «una ciutat humana». Demanà màxima vigilància a confiar-se davant les enquestes.

Després vingué el torn de Pere Palau, en aquest cas sense vídeo anterior, que aprofità per reconèixer el «tarannà democràtic» d'Enric Fajarnés, a qui va derrotar en la candidatura.

Finalment, arribà el torn de Matas. Primer, un balanç sobre la seva gestió i després una anàlisi electoral idèntica a la de Fageda. En el «sap qui és», quasi tots superaren la prova, encara que un l'identificà com un poeta. En la seva gestió, es destacà l'honradesa, i quant a la personalitat se'l qualificà des de «simpaticó», a «molt bona persona» o «poc conqueridor».

La pantalla  

Després arriba la seva intervenció. Com en totes les anteriors, a la pantalla gegant apareixia la seva imatge, alternada amb la d'algun convidat, i acompanyada per imatges de les Illes. Les Noves Generacions insistiren en les seves aclamacions efusives i els militants presents respongueren amb una ovació la menció de Matas a Cañellas i Soler. Davant els aplaudiments, Matas els instà que s'aixecassin, i així ho varen fer.

Acabat l'acte se succeïren les abraçades. Arribà la més esperada, la de Matas i Cañellas. Matas amb una rosa a la mà. Això sí, no vermella. En tot cas, el Palau ja s'havia començat a buidar. Eren poc més de les dues. Potser a poc a poc els militants s'acostumaran a animar els seus candidats a l'estil nord-americà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris