nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

La llarga crisi de lideratge fa del PP de Menorca un «niu de vespes»

Dimissions i escissions dinamiten la imatge pública de l'organització

El Partit Popular de Menorca ha estat incapaç de consensuar el cap de la seva llista. Els dirigents insulars, sense oferir cap obligació han ajornat la decisió que a hores d'ara j'ha s'hauria d'haver pres. Darrere tot això, només hi ha l'oposició frontal de la directiva menorquina al fet que Cristòfol Triay, el president del Consell Insular, encapçali la llista. És un pacte del «no», perquè a hores d'ara ningú no ha pogut esbrinar quin era el candidat alternatiu de la cúpula.

El panorama polític que traspua, ara com ara, el Partit Popular de Menorca, no és gens afalagador. Està sembrat d'incògnites i, cada cop amb major freqüència, pateix dimissions i fractures que amenacen de debilitar-lo arriscadament.

La militància assisteix astorada al desenvolupament de la crisi. La causa no és altra que el fet de tractar-se d'una veritable crisi de poder, que res no té a veure amb les qüestions ideològiques o doctrinals o programàtiques, ni tan sols neix d'un eventual daltabaix electoral. La manca de lideratge és el problema de fons que rau al darrere de tot.

L'origen dels mals és, cronològicament, ben precís. Va ser l'estiu de 1995, en el bell mig de la crisi del túnel de Sóller. Aleshores, Joan Huguet, un líder fort i consolidat, decidia abandonar Menorca (abandonar alhora el Consell de Menorca), el partit i els 15.000 votants que li havien atorgat la primera majoria absoluta) i fer una nova aposta per esdevenir una peça políticament clau de la nova situació a les Balears després del panorama delicat que dibuixava la dimissió de Gabriel Cañellas. Les previsions, però, no reeixiren, ans el contrari.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris