algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 14°
15°

L'heràldica revelarà els secrets de la casa gòtica del carrer de Martí Feliu de Palma

Un escut amaga la identitat del primer morador d'un edifici del segle XIII o del XIV

A la imatge, Fernado Palazuelo, propietari de l'edifici.

27-12-2016 | J.MOREY.
Una flor de llis amb una creu trebolada damunt, tot sobre un camp d'atzur, formen part d'un escut familiar encara no identificat. Si s'aconsegueix resoldre l'enigma, es coneixerà qui foren els primers moradors del casal gòtic del número 7 del carrer de Martí Feliu de Palma, una peça única en el seu gènere localitzada fa un any.

L'escut ha aparegut en l'embigat de fusta de l'entrada i en els brancals d'una finestra coronella del pati interior. Són els signes d'identitat més antics dels apareguts en la construcció i sembla que poden confirmar la seva datació en el segle XIII.

Un equip de voluntaris d'Història de l'Art de la Universitat de les Illes Balears, dirigits per Josep Morata, desenvolupen les tasques de documentació. Però el principi de tot va ser quasi bé casual. L'empresari immobiliari Francisco Palazuelo, especialitzat a rehabilitar i vendre cases del barri antic de Palma, va comprar la casa amb fins de negoci. La seva intenció era seccionar les àmplies dependències per fer estudis independents.

La sensibilitat artística de Palazuelo va superar les expectatives lucratives. Va trobar un enteixinat de gran valor on, malgrat el deteriorament, s'hi poden veure les barres de la corona d'Aragó. Des de llavors, ha declarat, les seves mires són clares: «L'objectiu és el gòtic».

Palazuelo va destinar-hi part dels seus treballadors. Malgrat que cercar elements d'aquesta època suposa eliminar-ne dels segles XIV i posteriors, es considera adequat perquè mentre que a Palma hi ha testimonis arquitectònics renaixentistes i posteriors en notable quantitat, el gòtic civil és excepcional.

Un pati únic

La col·laboració desinteressada de Morata i el seu equip va ser immediata i els resultats sorprenents. A mesura que s'eliminaven afegits, s'anà perfilant un pati interior format en tot el seu perímetre per arcs de coronelles. A la ciutat només se'n coneixien amb dues parets amb aquest tipus d'element, però cap que faci la volta sencera.

Les observacions feien aventurar als especialistes expectatives molt engrescadores: estaven davant un edifici del segle del XIV o, fins i tot, del XIII. Però com datar-lo amb exactitud? En aquests moments es plantegen fer una anàsili a la UIB de la pintura que han trobat en falsos frescs, així com enviar peces de fusta a França o Anglaterra, on poden determinat quan va ser talat l'arbre que havia de servir per fer un element arquitectònic.

Però amb això no està tot resolt. Qui va ser el primer habitant d'aquesta casa? S'ha de recercar entre els noms dels primers vinguts arran de la conquesta catalana. Una ciència històrica sembla que serà la que ens donarà la reposta: l'heràldica.

La primavera de 1997 entraren en escena els historiadors de l'art Bartomeu Bestard i Maria Lluïsa Alomar, experts en la matèria. Arran de la intervenció arqueològica que dugueren a terme en la casa de Martí Feliu localitzaren un escut en un embigat de la galeria gòtica de la planta noble, que descriu una «L» i la formen 26 bigues. Amb prou esforços per definir una imatge difuminada pel pas del temps, descobriren un conjunt amb un fons d'un camp de gules (vermell), una mata de sable (negre), una banda de gules amb tres lletres «G» que se suposen de color d'argent (ennegrides pel pas del temps) i una bordura simple de sable amb besants d'argent.

Els investigadors ja han arribat a les primeres conclusions sobre el llinatge relacionat amb aquest símbol, que no és el del primer morador, perquè apareixen en dependències pertanyents a una reforma de la planta original.

Les tres «G» del símbol heràldic, molt possiblement, es corresponen amb Dalmau de Garriga, el tercer lloctinent del Regne, entre 1302 i 1306. Era un home de confiança de Jaume II i administrava els interessos reials. Entre d'altres, destacà en l'àmbit de les obres públiques i coordinà el projecte de desviació de sa Riera, que fou descartat perquè es considerà econòmicament inviable. Participà en la negociació de compra del convent de la Penitència i el 1303 es desplaçà a Menorca per dirigir les obres de fortificació de Ciutadella.

La relació del personatge amb la Corona i amb el ram de la construcció fa que prengui força la hipòtesi de la seva vinculació amb l'edifici, perquè el mateix presenta unes proporcions molt estimables i només accessible per a persones de posició destacada.

Hem de ressenyar que en una primera etapa la casa comptava amb una façana avui inexistent, perquè la tallaren en obrir un nou carrer. Llavors només presentava les ales que avui són les primeres que es troben en entrar, que darrere tenien un hort. En una segona fase es va fer l'assenyalada ala en forma d'«L», on han aparegut els escuts, presumptament, de Dalmau de Garriga.

Però tornem al punt de partida. Quin era el primer llinatge que s'instal·la a la casa? De no haver-se surpimit la façana, tot indica que l'enigmàtica flor de lis hauria estat en el capçal de la desapareguda porta d'accés.

Bartomeu Bestard i Maria Lluïsa Alomar, en el seu informe, han transcrit: «Menys dades tenim sobre els escuts localitzats a les bigues de l'entrada i a una de les cambres de la casa. Molts són els blasons, dins l'heràldica medieval catalana, que porten la flor de lis. Ara bé, cap respon a les característiques de l'escut en qüestió, la qual cosa no ens permet, pel moment, identificar el blasó d'aquesta imatge».

Davant això, Bestard ha informat que estan duent a terme buidatges de documents per trobar alguna pista sobre qui va poder instal·lar-se en l'habitatge.

A banda d'això, cada vegada troben més indicis que indiquen que, certament, la construcció es remunta al segle XIII. Així, l'escut de la flor de lis presenta uns merlets (motiu en forma d'almena d'un castell) que, ha explicat Bestard, va ser utilitzat a Itàlia durant el segle XIII i després s'hi va deixar d'utilitzar. De tota manera, han aparegut els mateixos merlets en ornaments del Castell de Bellver, construït dins la primera dècada del XIV.

Mentre els especialistes s'esforcen per apurar la informació, l'empresari Fernando Palazuelo va invertint el seu capital en recuperar un edifici que, tots hi coincideixen, és cabdal a Mallorca. Les institucions s'han compromès a ajudar-lo a restaurar la façana i el patí. La pregunta és qui posarà els doblers per recuperar l'enteixinat, tal vegada el més representatiu del conjunt. Fonts especialitzades han valorat la tasca entorn dels 40 milions de pessetes, per a la qual, sens dubte, faria falta mà d'obra molt especialitzada. En principi, no hi ha cap subvenció que es contempli en aquest sentit.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris