algo de nubes
  • Màx:
  • Mín:

El Pacte de Progrés aprova «la mesura més important des de la LEN»

El Consell donà ahir el vistiplau definitiu a la seva moratòria i s'adherí al 12-N

Pere Sampol, secretari general del PSM, i Francesc Quetglas, portaveu del PSIB-PSOE, no dubtaren a qualificar d'«històrica» la jornada d'ahir. El plenari del CIM donà el vistiplau definitiu a allò que els portaveus del Pacte de Progrés consideren «la mesura més important des l'aprovació de la Llei d'espais naturals»: una moratòria que suposa la paralització de 77 urbanitzables al litoral, que ocuparien 2.200 ha i que implicarien 103.700 places noves.

En el mateix plenari, s'aprovà l'adhesió de la institució a la manifestació que el GOB ha convocat per al 12 setembre en contra del creixement urbanístic. Segons el centreesquerra, la crida institucional es justifica per l'«estat d'excepció» que viu Mallorca, per l'ampli consens social existent sobre el tema, i pel fet que el Govern de Jaume Matas hagi arrabassat una competència al Consell perquè aquesta institució no pugui fer el pas següent a la suspensió: procedir a desclassificar els terrenys.

Tal com s'esperava, des dels bancs de l'oposició, el Partit Popular reconstrueix els esdeveniments d'una manera radicalment distinta. Interpreten l'adhesió a la convocatòria del GOB com un intent d'instrumentalitzar-la en contra del Govern de Jaume Matas i, per tant, s'hi oposen, alhora que acusen el Pacte de Progrés d'emprar el fax de la vicepresidència del CIM per fer arribar comunicats del GOB als ajuntaments.

Maria Salom, portaveu del PP, acusà PSOE, PSM i EU de «jugar amb la gent» amb el tema de la moratòria i es demanà a què venia l'oposició a la moratòria Matas si aquesta era més àmplia i afectava 4.000 hectàrees i 330.000 places noves. Salom qualificà la moratòria del CIM de només afectar determinades urbanitzacions i per tant de ser «discriminatòria» i de «fer parts i quarts». Salom també volgué relativitzar el valor de la moratòria dient que allò important eren les directrius d'ordenació del territori, que el Govern s'ha compromès a enviar al Parlament.

Francesc Quetglas, portaveu del PSOE i president de la Comissió Insular d'Urbanisme, respongué que la qüestió no era parlar de xifres. Segons ell, la moratòria del CIM afecta els «punts àlgids» del creixement urbanístic al litoral, mentre que la del Govern només toca «allò que no té demanda». Quetglas demanà a Salom si la moratòria de Matas afectava «100 places de Lloret o 150 d'Ariany» i la reptà que el PP presentàs el llistat d'urbanitzables afectats per la moratòria Matas.

Pere Sampol, secretari general del PSM, agraí l'oportunitat que li donava el debat per aclarir algunes qüestions. Afirmà que quan el Parlament aprovà la moratòria de Jaume Matas, el PP, més que defensar-la, es va dedicar a atacar la moratòria del CIM. Acusà el PP de prendre's la defensa del territori com «el joc de la ruleta russa en el qual ells engegarien el darrer tret». Acabà la seva intervenció dient: «Si ens equivocam en no permetre una urbanització sempre es pot rectficar, però quan vostès les permeten la decisió és irreversible».

Maria Antònia Munar, presidenta d'UM i del CIM, defensà la mesura del Pacte de Progrés perquè la considerava «raonable i centrada». Sostingué que amb ella el CIM donava resposta a allò que els «mallorquins i mallorquines volen».

La posició d'EU, defensada pel seu portaveu Eberhard Grosske, va ser de suport molt crític a la iniciativa de PSOE, PSM i UM. Grosske va lamentar que la moratòria del CIM no inclogués més urbanitzables i que, finalment, n'haguessin quedat exclosos una quinzena de projectes que inicialment s'hi preveien. Tot i això, EU va votar favorablement una «mesura limitada» i «insuficient», però que anava «en el sentit correcte».

PSOE i PSM li contestaren que només s'havien exclòs les urbanitzacions consolidades i li recordaren que el radicalisme podia tenir efectes perniciosos per la protecció del territori.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris