cielo claro
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
10°

El Govern admet que encara no té pla d'integració lingüística per a estrangers

Gil pensa que s'ha de començar per donar-los a conèixer la cultura abans que l'idioma

La presència, cada vegada més nombrosa, d'estrangers a la societat balear s'ha convertit en un fenomen social evident i de primera magnitud que no es pot obviar. I una de les primeres passes que ha de fer l'Administració és dissenyar una estratègia adreçada a la integració social d'aquesta població, que dia a dia creix i s'estableix a les Illes. Però de moment, el Govern no té les coses gaire clares. El fenomen és jove encara, tot i que la progressió és ràpida, i de moment es fan actuacions puntuals, en funció de les demandes o de les qüestions concretes que sorgeixen, però que no responen a un pla integral d'integració lingüística ni cultural, perquè el Govern encara no el té.

Així, les iniciatives que du a terme el Govern amb l'objectiu de facilitar la integració es limiten a l'assessoria lingüística o a les classes de català per a estrangers que s'imparteixen en algunes institucions. En aquest sentit, Jaume Gil, director general de Cultura i Política Lingüística, va recordar que experimentalment s'estan fent aquestes classes a l'Institut General Lul·lià. No obstant això, va reconèixer que no havien tingut gaire èxit i que sobren bastants places, tot i que varen ser promocionades mitjançant les ambaixades i les publicacions estrangeres que s'editen a les Illes.

Però Gil és conscient que aquest no és el camí més adient i que s'haurà de dissenyar un pla estratègic més ambiciós, si es vol aconseguir la integració total dels residents estrangers. Per començar, el director general considera que la primera passa no ha de ser necessàriament el reciclatge lingüístic.

Gil és de l'opinió que la integració ha de començar pel coneixement de la cultura pròpia de les Illes. Així, si els nous residents, sigui quina sigui la seva nacionalitat, coneixen la literatura, el patrimoni i el folklore, la cultura balear en general, serà molt més fàcil que s'interessin després per la llengua pròpia de les Illes.

Aquesta filosofia integradora, emperò, necessitarà d'un esforç important, que potser haurà de ser també pressupostari. Però sobretot exigirà un pla integrador com a eix d'una política social que no es pot desenvolupar d'esquena a la realitat sociològica que suposa la presència cada vega més nombrosa d'estrangers a la població de les Illes.

No obstant això, mentre que el Govern es decideix a dissenyar actuacions més genèriques, continuarà amb d'altres de més puntuals, l'objectiu de les quals continuarà essent donar resposta a les necessitats d'integració lingüística que es plantegin i mirar d'optimitzar els recursos per resoldre el màxim de qüestions possible.

Ara, per exemple, es mirarà d'atendre una sol·licitud de l'Ajuntament de Campos, que té empadronat un col·lectiu d'alemanys que han manifestat el seu interès per aprendre l'idioma català. La Direcció General fa comptes de dur a terme qualque actuació formativa a Campos per satisfer aquesta demanda concreta.

La formació comença enfora  

Els que sí que dominaran el català, tot i que no estiguin a les Illes, seran aquelles persones d'origen balear que viuen a Sud-amèrica, i que, gràcies a un conveni entre cases regionals i el Govern, reben classes de català i es podran examinar amb les proves de la Junta Avaluadora. És una manera d'apropar la cultura als fills que estan enfora, però també s'ha de mirar d'inculcar-la en aquells que ens visiten i s'instal·len.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris