algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

PP i PSOE rebutgen a Madrid que les Balears siguin «nacionalitat històrica»

El PSM denuncia l'«engany» als ciutadans amb el terme «identitat històrica»

Definituvament, el text que surti de la reforma de l'Estatut no definirà les Balears com una comunitat històrica. Partit Popular i PSOE arribaren dimarts a un acord per aprovar una esmena que deia textualment: «Les Illes Balears, en expressió de la seva identitat històrica i de la seva singularitat i en exercici del dret d'autonomia que reconeix les nacionalitats i regions, es constitueix en Comunitat Autònoma en el marc de la Constitució i del present Estatut».

La reacció del PSM-Nacionalistes de Mallorca, que ha demanat reiteradament l'equiparació competencial de les Balears amb les denominades comunitats històriques, no es va fer esperar.

El PSM valora negativament l'intent dels dos partits centralistes d'introduir terminologia de confusió («identitat històrica») suprimint el terme «nacionalitat històrica». Aquest darrer terme havia estat sol·liciat pel PSM a través de les esmenes presentades per CiU i permetia, segons els nacionalistes, igualar el nivell competencial de les Balears amb el de Catalunya, Galícia, Euskadi i Andalusia.

Segons els nacionalistes, el PSIB-PSOE i el PP han demostrat «una submissió a les seves direccions centrals per damunt dels interessos dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears». Els nacionalistes de Mallorca argumenten com a prova de l'anterior afirmació que «allò que s'accepta per a Aragó es nega a les Illes Balears i els diputats illencs no tan sols ho admeten sense cap protesta, sinó que intenten enganyar la societat balear amb subterfugis semàntics». El PSM assenyala que a l'esmena aprovada al Congrés dels Diputats, el terme «nacionalitats» no apareix com una qualificació de la nostra comunitat, sinó únicament reproduint part de l'article 2 de la Constitució.

Una valoració mol diferent a la que fa la diputada socialista Teresa Riera, que considera que «la reforma suposa un avanç en les competències, en la funció del Parlament i en el reconeixement dels nostres fets diferencials». Tot i això, Riera afirma que el suport donat pels socialistes a la reforma de l'Estatut és «crític».

Riera va votar a favor de dues esmenes del Grup Federal d'Esquerra Unida, relatives als consells insulars, amb les quals es considerava que es garantia «que fossin els consells insulars els que aprovassin la seva pròpia normativa, quelcom que el PSOE ha estat defensant al llarg de tota la tramitació, amb l'objectiu que a les Illes Balears la potestat reglamentària sigui inseparable de la legislativa».

Teresa Riera està molt satisfeta per l'aprovació de la proposta del seu grup referent a la cooficialitat de les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, a favor del seu ús normal i oficial i a favor de l'obligació dels poders públics d'assegurar el seu coneixement. També ressaltà l'esmena que precisa les fórmules de participació de les comunitats autònomes en les activitats relacionades amb els àmbits internacionals que afectin matèries d'interès de la pròpia comunitat. Riera es va felicitar perquè aquestes dues qüestions que havien estat rebutjades pel PP al Parlament de les Illes Balears, hagin estat ara acceptades. Però la qüestió final és que el nou Estatut no reconeix que les Balears són una nacionalitat històrica».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris