algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
10°

Els pressuposts de la Comunitat creixeran més d'un 10% l'any 99

El projecte inclou les rebaixes d'imposts aprovades per l'Executiu

El Consell de Govern aprovà ahir els pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per a l'any 1999. En total, la xifra supera els 134 mil milions. Això vol dir que els pressuposts creixen més d'un 10 per cent si es descompta la dotació corresponent a noves competències, i més d'un 11 per cent les noves responsabilitats de formació i inserció professional, que arriben als 1.300 milions. A la vegada, aquests pressuposts inclouen per primera vegada les rebaixes d'imposts en matèria d'IRPF i successions aprovades l'any passat.

El conseller d'Economia, Antoni Rami, valorà «molt positivament» els pressuposts per a l'any que ve, indicant que «hem actuat amb responsabilitat i no hi haurà endeutament. Això vol dir que seran uns pressuposts modèlics, molt ajustats i que no podran ser acusats d'electoralistes per l'oposició quan es discuteixin i aprovin en el Parlament».

El fet és que els pressuposts s'incrementaran quasi 14.000 milions. Això implica que s'han triplicat en el darrer quinquenni. A la vegada el Govern valora molt positivament els dos darreres anys que, coincidint amb l'arribada del PP a la Moncloa, han provocat un increment espectacular en competències i en doblers.

A més, la transferència d'aquestes noves competències ha determinat que el 99 es pressuposti per primera vegada la cessió del trenta per cent de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) a la Comunitat Autònoma i el rendiment de la taxa de joc. Segons Antoni Rami «això suposa la plena entrada en vigor del nou sistema de finançament autonòmic i determina un considerable augment dels ingressos, a més d'implicar una major autonomia financera».

Una altra novetat és que els pressuposts per al 99 preveuen el cost de les deduccions per als estudiants universitaris de les illes menors i per a tots els que cursin una carrera a la Península. També hi haurà deduccions per a les despeses de guarderies de fills entre 3 i 6 anys, i les deduccions corresponents als declarants de més de 65 anys, als discapacitats físics i psíquics, i als ascendents o descendents de discapacitats.

Educació  

Per conselleries, destaca l'augment del finançament destinat a Educació, que puja per millora d'infraestructures i per l'increment retributiu del personal docent aplicat amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'ensenyament i per la gratuïtat de l'educació infantil.

També l'àrea d'acció social experimenta un important creixement a causa de la primera anualitat del pla integral de persones grans. A més, la Conselleria de Treball també s'expandirà per les noves competències en política activa d'ocupació.

134.424.315.525 pessetes  

Sí, el nostre Govern manejarà aviat més de 134 mil milions. Molt lluny queden els temps en què la primitiva autonomia de mitjans dels anys vuitanta havia de funcionar amb uns pressuposts de rialla mentre els doblers que aquí recaptava Madrid corrien cap al Guadalquivir i el seus PER com si fossin pluja de primavera. Però no ens enganyem, fa dotze anys que volaven cada any a la Meseta 200 mil milions de suor balear per no tornar jamai. I avui en dia, encara que ja en queden més de 134 mil, la constant dels 200 mil que no tornen i es gasten a ca la Quica manté la seva vigència. Té raó Jaume Matas quan diu que val molt més el que passa ara, amb un increment espectacular del finançament i sense les preses de pèl d'abans, però també tenen raó els seus crítics que, com Maria Antònia Munar, reclamen que molts més doblers quedin a la terra on s'han generat. De fet, la batalla contra l'espoli fiscal no s'ha d'abandonar mai. És lògic que es tengui més tacte si als «madriles» mana un aliat, però la bandera del finançament just no s'ha de baixar mai. Senzillament perquè ja forma part de la idiosincràsia d'aquesta terra.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris