cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

Els biòlegs no entenen l'aparició a Cabrera d'una au originària del Japó

Per tercera vegada s'ha capturat un petrell de Swinhoe a la Mediterrània

Biòlegs del GOB varen capturar a l'illot de ses Bledes, a l'arxipèlag de Cabrera, un petrell de Swinhoe, un ocell que sorprenentment té la seva àrea de nidificació a la mar de Japó i a la mar de la Xina. La captura d'aquest exemplar a les Balears és, per tant, un fet únic, perquè només existien dos precedents en aigües mediterrànies.

La presència d'aquesta au a Cabrera i a la Mediterrània en general desconcerta els especialistes, segons expliquen els experts Miquel McMinn i Pere Dietrich, responsables d'investigar aquest fet.

El que se sap d'aquestes aus provinents del Pacífic és que durant la dispersió postnupcial es dirigeixen cap a l'oceà Índic, tot i que també se n'han trobat deu exemplars en el Paleàrtic occidental, a més dels tres citats a la Mediterrània.

La captura d'aquesta au a les Illes Balears es va produir de manera indirecta. El Parc Nacional de Cabrera va encarregar al Grup Balear d'Ornitologia l'elaboració d'un cens de les poblacions nidificants de virot, baldriga i noneta. A causa de l'abrupta orografia dels illots on nidifica la noneta va ser precís utilitzar les tècniques de marcatge i recaptura per realitzar el cens en lloc de localitzar directament els nius. Va ser a través d'aquesta tècnica quan es va detectar el petrell a ses Bledes.

Aquesta au nidifica a petits illots costaners de la mar Groga i de la mar del Japó, des de Taiwan fins al golf de Pere el Gran, i al llarg de la costa nord-est de Kyüshü i Honshü.

El primer registre de petrell de Swinhoe a la regió Paleàrtica occidental s'ha datat l'any 1958. L'exemplar fou capturat a Elat, golf d'Aqaba, a la mar Roja. La captura no es va considerar molt estranya perquè la regió d'hivernada s'estén per l'oceà Índic. Però a l'estiu del 1989 es varen agafar dos exemplars més a la costa nord-oest de les Illes Britàniques. Posteriorment se'n varen trobar a altres llocs de l'Atlàntic.

El gran interrogant actual és per què hi ha tantes captures de Swinhoe a l'Atlàntic i a la Mediterrània. Sembla que la seva presència en aquests llocs és accidental, encara que tampoc no es pot descartar del tot aquesta possibilitat, afirmen McMinn i Dietrich.

L'altra hipòtesi és que molts de petrells s'han trobat a colònies de nonetes (Cabrera n'és un exemple). Això podria explicar-se per l'atracció natural que senten els petrells pels sons que emeten les nonetes. De fet diversos exemplars de Swinhoe capturats a Tynemouth igual que el de ses Bledes varen ser atrets pel cant de la noneta reproduïts en una cinta.

Una altre enigma és determinar quina és la procedència d'aquestes aus. Per explicar l'existència de petrell de Swinhoe a l'Atlàntic es proposà fa anys l'existència d'una colònia en aquesta regió, però mai no s'han trobat ous o polls i, per tant, cap colònia.

De fet, l'any 1992 es varen fer anàlisis d'ADN de petrells de l'Atlàntic i es comprararen amb els de les colònies originals del Pacífic. S'arribà a la conclusió que tots pertanyien a la mateixa població.

Si existís una població reproductora aïllada a l'Atlàntic s'hi podria esperar alguna diferència, però el fet de no trobar-la només indica dues explicacions: les colònies de l'Atlàntic són molt recents o totes les aus capturades procedeixen del Pacífic, comenten els biòlegs.

Moviment natural de les aus  

El petrell de Swinhoe és una espècie pelàgica de mars temperats, però també freqüenta aigües costaneres. L'època de reproducció comença el mes d'abril i acaba a final de l'estiu. Llavors les aus segueixen el monsó del nord-est cap a l'oceà Índic on passaran l'hivern, mentre que la tornada, en sentit contrari a les colònies, se sincronitza amb el començament del monsó del sud-oest, expliquen els científics Miquel McMinn i Pere Dietrich.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris