algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Munar atacà les «actuacions de pura imatge» en la política urbanística

L'acte central del Principal es desenvolupà sense calor popular

L'acte central de la Diada de Mallorca celebrat en el Teatre Principal es desenvolupà dins un ambient del tot institucional i sense calor popular. Al final quasi ni es corejà La Balanguera. Únicament el contundent discurs de Munar donà un poc d'aire nacionalista a una trobada sense calor popular. Munar demanà que no es fes partidisme ni «operacions de pura imatge» amb l'urbanisme i l'ordenació del territori, i demanà «un model d'ordenació territorial que duri 50 anys».
Va ser molt diferent de l'any passat. Ni un sol crit radical entre el públic. Ni una sola bandera que no fos la de Mallorca i la d'Espanya, que estaven sobre l'escenari, i una altra de mallorquina i de l'Estat espanyol que es desplegaren al final per part del sector del públic que no s'aixecà quan s'interpretava l'himne de Mallorca.
Tot va ser molt oficial, molt tranquil, molt convencional. Les autoritats davant. Després un públic molt serè a les butaques i uns amfiteatres mig buits. No es veren per enlloc les banderes independentistes de la primera edició. I fins i tot tampoc no es veren alguns consellers del PSM, com Antoni Alorda, Catalina Bover o Antoni Sansó.
Tot i que els oradors intentaren encalentir l'ambient. El rector de la Universitat Llorenç Huget afirmà, citant el clàssic, que «hem d'aprendre a ser els que som». Després, féu un parlament de clar contingut nacionalista i de defensa de l'idioma propi.

Munar  

La presidenta del Consell de Mallorca expressà en el seu parlament quins són els objetictius de la institució que presideix, i també, d'una manera més subliminal, quins són els del seu partit, Unió Mallorquina. Després de fer un repàs històric al desenvolupament de la personalitat, drets i idiosincràsia dels mallorquins, no dubtà a indicar que el gran problema de l'Illa és en l'actualitat l'urbanisme. «Tenim l'obligació i la necessitat de definir quin ha de ser el territori que volem, perquè d'això depèn el futur social i econòmic de Mallorca». També defensà la cohesió social i féu un obert elogi de la pagesia. «No la podem deixar morir», indicà, perquè «lluiten per mantenir la pròpia identitat».
No faltaren estirades d'orella a Jaume Matas, que era present a la primera fila, juntament amb el batle de Palma, Joan Fageda, i el president del Parlament, Joan Huguet.
Així, digué que «el Govern ha demostrat desídia a l'hora de desenvolupar i aplicar el capítol quart de l'Estatut, que podria desenvolupar una realitat pluriinsular a les Balears». També demanà més finançament per als Consells.
Però les crítiques també anaren en altres direccions: «Necessitam no caure en radicalismes verbals o simplement no caure en radicalismes que no portin enlloc o portin a situacions catastròfiques», sempre defensant, però, la crítica i per «refermar la nostra voluntat de ser un país normalitzat». Munar acabà el seu discurs citant Josep Melià i el seu llibre La nació dels mallorquins i afirmà: «Venim de la història i anam cap a la història».
I afegí: «Tenim la responsabilitat de donar contingut a la pàgina que està per escriure». Després, la coral del Principal, que complia el seu quinzè aniversari, interpretà diverses peces de Verdi, Julià i Valls. El concert, d'alta qualitat tècnica, s'allunyà del sentiment nacionalista (hi mancà el Nabuco) que es recuperà amb la interpretació final de La Balanguera.

Manca caliu  

No hi ha Diada nacional sense caliu popular, sense el sentiment que brolla per damunt la pell, sense una bandera furtiva que s'enlaira com la flor de primavera que trenca un hivern fred i ple de temors. El nacionalisme és un cor col·lectiu que batega, o no és res. I tot això no hi era en el Principal. I no val l'excusa d'actes institucionals. Perquè una institució no és una gelera. Una institució són les costelles i la columna d'un poble. És l'estructura viva que dóna sentit a la seva força i als seus anhels.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris