algo de nubes
  • Màx: 13°
  • Mín:
10°

Munar: «La Declaració de Barcelona vol dir que comandarem a ca nostra»

UM i el PNB presentaren el document, ja adaptat a la realitat mallorquina

Els dirigents d'Unió Mallorquina, juntament amb els enviats del Partit Nacionalista Basc Joseba Egibar i Ricardo Ansotegi, presentaren ahir el Document de Barcelona, ja adaptat a la realitat illenca, batejat amb el nom de Declaració Nacionalista. Maria Antònia Munar destacà que «aquest document expressa la voluntat centrada en el fet que comandarem a ca nostra». Per la seva banda, els polítics bascs, i en nom de Galeusca (Galícia, Euskadi, Catalunya) donaren suport a l'adaptació mallorquina.

El nou text indica que «és indispensable aconseguir els drets col·lectius i nacionals que són inherents als pobles de les Illes, entre els quals el de l'autodeterminació, així com els valors nacionals propis, representats per la llengua catalana, que n'és la pròpia; la història que ens determina com a nació; la tradició institucional i les normes de Dret Civil pròpies, la insularitat i un model econòmic diferent».

A la vegada, el document recorda que els illencs ja exerciren la seva sobirania representada pel Regne de Mallorques des del 1229 fins al 1715, «una realitat sis segles anterior a la creació del modern Estat espanyol».

Un altre punt de la delcaració és «el reconeixement de la nostra personalitat jurídica internacional», que seria «compartida amb les actuals institucions democràtiques de l'Estat i la Unió Europea».

Així, UM reclama per a les Illes «competència plena i exclusiva, sense interferències, en matèria legislativa en els àmbits de la llengua catalana i la cultura pròpia», així com «política econòmica pròpia i diferenciada en relació al nostre model productiu diferent».

La petició també s'estén a una «política fiscal i financera sobirana» i a l'adequació del «desenvolupament territorial i econòmic en relació als recursos naturals escassos i a la realitat insular limitada».

I ja dins l'esperit de la Declaració de Barcelona, el document també és partidari d'una «redefinició del model d'Estat, una lectura àmplia de la Constitució i un reconeixement explícit de la realitat plurinacional d'Espanya».

Respecte l'absència del PSM per elaborar aquest document, Maria Antònia Munar afirmà que «els hem convidat formalment. Si no hi han volgut participar és decisió seva, però pens que els punts que defensam ens són tan comuns que forçosament ens haurem de trobar».

Així, Munar no donà gaire importància a la crítica formulada per Sampol en el sentit que no hi ha contactes entre les direccions dels dos partits. Així, explicà que «Sampol i jo ens veim pràcticament cada dia en el Consell Insular, i si les direccions no es veuen més sovint és perquè, en el nostre cas, estam sempre fent feina i no són possibles tants de contactes». Munar assegurà també que «Jaume Matas no m'ha cridat per parlar d'urbanisme».

Egibar  

Per la seva banda, el portaveu del PNB Joseba Egibar indicà que «Europa està molt preocupada per créixer cap a fora, per ampliar les seves fronteres, però no fa el mateix cap endins. I això és molt preocupant. Europa ha de mirar cap a dedins i cap a la seva estructuració política i social més adient. Aquesta és la nostra principal tasca».

Respecte a la proposta de pau a Euskadi presentada pel secretari general del PSOE, Joaquín Almunia, Egibar indicà que «es tracta d'una proposta magrejada. Jauregi l'ha repetida i a nosaltres no ens diu res de nou». Per Egibar, «el PSOE fa fum. El dematí enceten una proposta de pau i el migdia filtren que en els temps de la UCD el mercenari Cherid ja feia la guerra bruta a ETA. El que volen és que no es parli del GAL».

Respecte a la intenció d'HB de canviar de nom, Joseba Egibar tallà la qüestió afirmant que «no pens fer ni un minut de publicitat gratuïta a aquesta gent».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris