nubes dispersas
  • Màx: 13°
  • Mín: 11°
11°

Els 30 anys de la Universitat Catalana a Prada

L'aniversari convida a revisar el mite de l'UCE i la seva realitat

Tots els fills del 68 viuen enguany els seus dies d'esplendor. En el trentè aniversari d'aquesta època de revolta estudiantil i reivindicacions, les celebracions obliden errades i temors i recorden un temps idealitzat que s'apareix irrepetible. El mite del 68, retornat en les commemoracions amb regust de llegenda real, s'ha convertit en un exemplum per mostrar a les joventuts d'avui.

La Universitat Catalana d'Estiu (UCE), nascuda al 1969 a partir del model de les 'universitats' lliures i contestatàries que sorgiren del maig del 68, compta entre les institucions que intenten perpetuar aquella actitud de reivindicació tan significativa en plena dictadura franquista. Amb el pas dels anys, Prada de Conflent ha estat sempre el punt d'encontre de tots aquells que, defugint la repressió i la censura, s'han reunit per defensar la unió i identitat dels Països Catalans.

Tradició  
Establir al vessant francès dels Pirineus aquesta trobada és un fet ben justificat per les circumstàncies d'aquell 1969, en què travessar la frontera era inevitable per poder articular amb llibertat una defensa de la catalanitat. Probablement per tradició, la reunió ha seguit tenint lloc a Prada, sense que la situació actual faci necessari un desplaçament més costós del que suposaria si s'hagués reubicat en terres catalanes de l'Estat espanyol.
Podria semblar un encontre desfasat, però no pareix que ningú s'aturi a pensar què hi fa viatjant fins a França per parlar de catalanisme. Qui més qui menys, conscienciat amb la lluita o desitjós de conèixer què és això tan mític de l'UCE, s'hi desplaça animat pel que seran no només uns dies de cultura, sinó també de vacances. Passar deu dies d'agost al Conflent, visitar les fortificacions i murades dels pintorescos pobles de les rodalies i nedar a l'aigua fresca dels rierols són al·licients afegits que no es poden oblidar.

De tota manera, mantenir a Prada la seu de l'UCE ha revertit en una nova utilitat. Ateses les circumstàncies per les que travessa actualment la Catalunya Nord, que veu frenat el desenvolupament de la seva catalanitat per la forta pressió que exerceix el centralisme francès, celebrar anualment aquesta trobada a la capital del Conflent és un esdeveniment molt positiu. La participació cada cop més activa de les universitats de la Catalunya Nord en aquesta iniciativa esdevé un bon aval dels efectes que produeix en aquesta franja del territori catalanoparlant.

Ambient descafeïnat  
Tot i així, l'esperit del 68 no ha trobat a Prada un oasi on mantenir-se inalterable. El símptoma que els anys pesen a la UCE es troba en l'ambient descafeïnat que regna al Liceu C. Renouvier, seu de les activitats i residència per als assistents. Les estelades i quatribarrades que decoren la seva façana principal, estendards d'un catalanisme que es pretén omnipresent, veuen transcórrer els dies i protagonitzen comptats actes de reivindicació. Els estudiants assisteixen disciplinats a les classes, de nou a dotze del matí. A la tarda, quan tenen lloc els fòrums i debats i s'han de posar les cartes damunt la taula, són molts els que aprofiten per conèixer els pobles de la contrada o participar a les activitats lúdiques alternatives que tenen lloc al mateix moment.

Si un tret ha caracteritzat la història de la Universitat Catalana d'Estiu són les fluctuacions que ha patit en els seus continguts. Si durant els primers anys aglutinà un desbordament d'estudiants dels Països Catalans, conscienciats amb la necessitat de desenvolupar un fòrum de debat integrador del catalanisme, entre el 1978 i 1984 l'UCE va estar presidida per un caràcter més lúdic. A partir d'aquest moment, s'intensificà la tasca per elevar el nivell acadèmic, i la realitat és que, a les darreres edicions, l'UCE ha presentat un programa de cursos molt variats, atenents a diferents disciplines.

Cursos sorprenents, gens habituals als temaris acadèmics, han conviscut amb d'altres més comuns, que serveixen per acabar d'aclarir idees i completar coneixements. Trencant els tòpics d'un catalanisme bel·ligerant i exclusiu de tot el que no sigui nacionalista, aquests cursos conformen un ventall de temes d'interès universal. Abordar les qüestions que plantegen els avanços de la genètica en la societat, possibilitar un accés pràctic de l'alumne amb les tècniques i mètodes del disseny i la comunicació o afrontar una anàlisi literària més enllà dels gèneres són alguns dels nombrosos exemples que es poden donar.

Desfilada de polítics
Una visió global al que és actualment la Universitat Catalana d'Estiu de Prada evidencia la institucionalització que ha patit al llarg dels anys. L'esperit de trencament i d'alternativa que la caracteritzà als seus origens ha donat pas a un encontre convencionalitzat, al que no només contribueix l'actitud poc compromesa dels seus participants, sinó també la manera en què els polítics s'hi impliquen.

És evident que Prada ha esdevingut una passarel·la per la qual desfilen les autoritats polítiques. La seva participació, pretensiosament en un intent de donar suport a la reivindicació del catalanisme, és en ocasions més que sospitosa. Molts d'ells sorprenen els assistents a les conferències amb la defensa del concepte de 'Països Catalans', al que mai abans s'havien referit i que, fins i tot, els costa de pronunciar. És, en definitiva, la paraula màgica que han d'emprar amb respecte per la tradició de l'UCE, i la col·loquen en un discurs que tan sols difereix de l'habitual en les tintures de catalanisme que hi afegeixen.

Des de l'organització, algunes veus han apuntat la necessitat de fer revisió i remodelar determinats punts per afavorir un fòrum realment integrador, sobretot pel que fa a la presència femenina en posicions destacades i la participació equitativa de tots els territoris de parla catalana. Si aquesta remodelació arriba a bon port, tan sols haurà seguit la trajectòria del boomerang: havent passat per degeneracions i modificacions substancials, la Universitat Catalana d'Estiu tornarà a lluitar per la igualtat i la integració. La resta, aquella substància de l'irrepetible 68, haurà quedat al camí perquè, al cap i a la fi, ningú no es voldrà llençar a la lluita com ho fes en els temps de la repressió lingüística i cultural de la dictadura. Seguint el canvi de situació i necessitats, l'UCE ha modificat el seu caràcter i s'ha avesat a una molt menys renouera reivindicació.

L'enemic crèdit
No deu ser lícit parlar de joventut acomodada, però l'evidència que els universitaris cada vegada són més estudiants i menys contestataris és aquí. L'esperit de revolta queda en un no-res quan trobades com la de Prada, mítica entre les mítiques, s'alien amb el gran enemic: el crèdit convalidable. Qui s'atura a voltejar la senyera quan, amb mínim esforç i temps, pot aconseguir un certificat acadèmic? Les classes de l'UCE han gaudit de nombrosa assistència des de primera hora del matí, un sacrifici per als estudiants que després són recompensats amb un diploma que engrossa el currículum i alleugereix la llista dels crèdits que falten a l'expedient. La tristesa revé quan es recorden temps passats i un esperit de revolta que, tot i cercar-se per tots els racons, no sembla haver deixat cap empremta perdurable.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris