Esperant l’efecte Caparrós
La contractació de Joaquín Caparrós com a substitut de Michael Laudrup a la banqueta del Reial Mallorca el 3 d'octubre passat fou rebuda per la immensa majoria del mallorquinisme com una molt bona notícia. Arribava a l'Illa un entrenador de reconegut prestigi a l'Estat espanyol, avalat per la bona feina en equips com el Sevilla, el Deportivo i l'Athletic, en un moment especialment complicat per a l'equip vermell. El fitxatge de Caparrós tornà aparentment la pau al club i apagà les flames de la incendiària polèmica generada pel divorci total entre l'anterior cos tècnic i el director esportiu i màxim accionista de l'entitat, Llorenç Serra Ferrer. I tot això en un moment en què el joc de l'equip generava molts dubtes, en bona part a causa de les dificultats per fer gols. El canvi d'entrenador, més que als mals resultats aconseguits fins aleshores per Laudrup -causa principal d'acomiadament dels tècnics-, respongué a la voluntat de provocar una autèntica catarsi. En un primer moment generà molta il·lusió i disparà les expectatives.