nubes dispersas
  • Màx: 12.06°
  • Mín: 7.77°
12°

País Valencià, Catalunya i Balears demanen més Arc Mediterrani i menys 'marca Espanya'

El País Valencià, Catalunya, Balears i Andorra han reclamat aquest dijous al Govern espanyol el reconeixement del deute històric, una reforma «en profunditat» del model de finançament autonòmic i un volum d'inversions d'acord al pes poblacional d'aquests territoris dins de l'Estat.

Així es desprèn del document de conclusions elaborat per aquests territoris en el marc de la jornada 'L'hora de les decisions: infraestructures, finançament i sectors econòmics', que se celebra aquest dijous en el Palau de Congressos de València i que ha reunit a diversos representants de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani (Euram), els consellers d'Hisenda del País Valencià, Catalunya i Balears, Vicent Soler, Oriol Junqueras i Catalina Cladera, respectivament.

En l'àmbit del finançament d'aquests territoris, han reclamat l'increment de les competències de gestió en funcions bàsiques de l'Estat de Benestar; subvencions per a la País Valencià que compensin l'actual infrafinançament i la seva condició de Comunitat amb un PIB per càpita per sota de la mitjana; una reforma «en profunditat» del sistema de finançament autonòmic; un volum d'inversions d'acord al pes poblacional d'aquests territoris i el reconeixement del deute històric amb aquests per part de l'Estat.

En finançament municipal, també han reivindicat al Govern central una major capacitat de gestió dels municipis; un nou repartiment dels recursos per a una millor participació; augmentar la recaptació impositiva per part dels consistoris i que es reconegui la funció social dels mateixos per assumir un major finançament.

També han reclamat, en l'àmbit social, una negociació col·lectiva centrada en els acords sectorials i en la realitat dels territoris de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani; un salari digne per als treballadors; una renda mínima ciutadana; uns serveis públics garants de la igualtat social i gestionats per l'Administració; un canvi en el model productiu i «un retorn complet dels drets sindicals».

En qüestió de Turisme han sol·licitat que la marca Espanya «no sigui omnipotent» i se'ls ofereixi la possibilitat de poder realitzar publicitat turística conjunta de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani; poder gestionar de manera pròpia els aeroports «per superar els problemes de connectivitat» i «descentralitzar de manera completa» els pressupostos de turisme.

A més, han reivindicat un preu mínim que garanteixi el benestar dels agricultors i que l'Estat es faci càrrec de la lluita contra la 'Xylella fastidiosa' que afecta els cultius. També han demanat en matèria d'indústria que l'Estat la situï «al centre de la promoció econòmica», així com més i millor formació professional per al sector industrial d'aquests territoris i una política específica de sòl industrial.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Arruix!, fa mes de 7 anys

Fuig d'aquesta notícia, mallorquino, que tu no la enténs.

Valoració:4menosmas
Per Mallorquín, fa mes de 7 anys

Claro que si, suiso...
¿ Te has tomado ya las pastillas para el alzheimer?

Valoració:0menosmas
Per Es suis, fa mes de 7 anys

En es moment que Catalunya hagi partit d'Espanya flipareu amb sa quantitat de gent a ses illes que es independentista pero no ho diu perque ara es qui es relativament fort es Espanya... Aixo se capgirara en menys d'un any

Valoració:6menosmas
Per Macià, fa mes de 7 anys

Balears i valencians.
Idò pareix que es teus representants polítics no t´escolten gaire.

Valoració:0menosmas
Per Pobra gent, fa mes de 7 anys

Com deuen estar de malament, aquests gonelles. Enlloc de dormir, s'han passar tot el vespre canviant els punts dels comentaris, només per voler feu veure a la gent, que hi ha una generació que opina com ells.
Me pareix que també haurem de fer una colecta de donatius, per pagar-los a ells un bon tractament psiquiàtric.

Valoració:5menosmas
Per Catalunya Insular, fa mes de 7 anys

La raó fonamental per la qual l'estat de Castella frena la construcció de l'anomenat "corredor mediterrani" no és econòmica sinó política. Es vol evitar que els territoris que conformen la nostra nació tinguin facilitats per "retrobar-se". Els ferrocarrils serveixen a Castella per cosir uns territoris i esqueixar-ne uns altres...concretament els que parlen català.

Valoració:11menosmas
Per També ens brnefíciaria a noltros, fa mes de 7 anys

També volen que Múrcia i Andalusia participin del projecte del Corredor Mediterrani, que no és cap altra cosa que una línia de transport dr mercaderíes i persones, que discorresqui per la costa mediterànea, sense endinsar-se fíns el centre de la.península, per presentar tribut a Madrid
No és normal, ni tampoc rentable, que per transportar, per exemple una comanda de seitons pescats a Màlaga, que s'han de vendre a un mercat de Girona, és desviin cap a Madrid, per després tornar a les costes del Mediterrani i arribar pudents al seu destí.
Son molts de negocis i llocs de feina, els que es perden i per culpa d'aquest model antiquat i poc pràctic, que obliga a passar-ho tot per la "Capital de Reino", malgrat es tudin les mercancies. I a les Illes Balears, també ens afecta, perquè normalment quan s'arriba a un punt de la península, el viatge encara continúa per terra i el corredor mediterrani, també ens benefíciaria.

Valoració:6menosmas
Per Biel, fa mes de 7 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Cadascun

d'aquests

és

un

feixista,

segons

"Balears i Valencians".

Valoració:-37menosmas
Per FONER, fa mes de 7 anys

Segons una que acaben de dir per sa , han fet una an ets habitants de ses nostres illes, si se senten mes de sa seva Illa, o mes Balears o tal vegada de ets , i encara que sa majoria se sent mes de sa seva Illa, però no gaire enfora de sentir-se Balear, però es sentir-se de ets es marge caminava entre es 0% an es 2%, i jo me qüestion, o millor ho qüestion an es polítics catalanistes, ¿se donaran compte que s'absoluta majoria, podem dir que mes des 98,5% des Balears, no mos sentim d'aquests imaginaris que tant mos volen enfonyar?

Valoració:49menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente