cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
23°

“Les mancances de l'Estat del benestar les cobreix la dona”

El politòleg Vicenç Navarro analitza el rol de la dona a l'Espanya actual, que “no fa prou despesa social”

La dona cobreix, a hores d’ara, les mancances de l’Estat del benestar. Aquest és el dur diagnòstic del politòleg Vicenç Navarro (Barcelona, 1937), qui basa la seva anàlisi en la incorporació de la dona al món del treball. De fet, la família –entesa des d’una concepció catòlica– incloïa l’home per sustentar-la econòmicament i la dona per reproduir-la i cuidar-la dia a dia. El rol del gènere femení, aleshores, era estar a casa. Des de la transició política a l’Estat espanyol, però, la dona agafà espais de llibertat i el protagonisme que li pertocaven. No debades, representen el 51% de la població.

S’incorporà al mercat laboral. Primer tímidament. Ara, majoritàriament, amb un 58% d’ocupació femenina. Una taxa que queda lluny, tanmateix, de les xifres als països nòrdics, referents a la construcció del benestar. La perversió del llenguatge irrita encara més la dona, que du a l’esquena una sobrecàrrega de feina espectacular. Per això, explica Vicenç Navarro, "la dona espanyola d’entre 25 i 45 anys és la que més malalties per estrès pateix de tot Europa". Tres vegades més que la resta de països de la UE. No debades, la mare ha d’atendre els infants. Poca broma! L’edat mitjana d’emancipació a l’Estat és de 32 anys. O sigui que s’han de cuidar nins... i adults.

Baixa taxa de natalitat

A més a més, les persones dependents també són una de les tasques habituals de la dona. Padrins i padrines, familiars amb malalties... "Tot plegat", diu Navarro, "representa un cost social molt elevat". I apunta que la raó de la baixíssima taxa de natalitat a l’Estat espanyol és a causa, precisament, de les dificultats per ser mare. Aleshores, hauria de reflexionar la classe política i incentivar la natalitat amb polítiques de família.

Trobam, una altra vegada, que la despesa en protecció social a l’Estat espanyol és la més baixa de la UE, amb Grècia i Portugal. Navarro, idò, demana més recursos per a les llars d’infants, "amb l’objectiu que cap família quedi sense plaça per al seu fill". O ampliar la Llei de dependència, amb un servei –"eficaç", remarca– d’atenció a domicili.

Així, la incorporació de la dona al mercat no seria una suma de responsabilitats professionals i familiars. Tanmateix, la classe política planteja mesures a curt termini, en el millor dels casos. El Partit Socialista, per exemple, instaurà el cèlebre xec bebè de 2.500 euros. Ara bé, "no hi ha una política seriosa d’atenció a les famílies", assevera el professor Navarro. Família és un terme ben pervertit.

L’exemple nòrdic

Al nord d’Europa, però, la integració de la dona al mercat vingué acompanyada d’un estat del benestar que garantia la independència de la dona. La taxa d’ocupació laboral és del 77% a Suècia, del 75% a Dinamarca, del 76% a Noruega... Dades que fan Navarro es plantegu que "si Espanya tingués la mateixa taxa, ara hi hauria sis milions més de dones generant riquesa i pagant els seus impostos".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.