lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
18°

El Govern espanyol imposa el requisit de castellà als immigrants que vénen a fer feina a les Balears

El famós metge xinès que alguns posaven com a exemple que per a fer feina a les Illes Balears no feia falta entendre el català, ho té magre per exercir a les Balears (o a qualsevol altre punt de l'Estat espanyol) perquè, primer, haurà d'aprendre castellà.

De moment, els quatre moixos que es manifestaven contra el requisit de català, no han dit ni piu. Per ventura pensen que «les llengües no curen però la castellana, sí».

El desembre de 2020, el govern del PSOE i Unidas Podemos va modificar una norma ja existent perquè es pogués sol·licitar per via telemàtica la ciutadania espanyola. Malgrat la modificació, el decret va mantenir l'obligatorietat d'examinar-se en castellà per obtenir la ciutadania. Concretament, aquest decret continua establint que com a prova de «la integració en la societat espanyola» (un requeriment establert pel Codi Civil) els sol·licitants han de demostrar «el coneixement bàsic de la llengua espanyola mitjançant l'aportació a l'Institut Cervantes dels certificats oficials dels nivells bàsic (A2), intermedi i avançat dels ensenyaments d'espanyol com a llengua estrangera». Així doncs, el coneixement del castellà és considerat com un senyal «d'integració», amb independència de si aquesta llengua és la tradicional del lloc on resideixen els estrangers en qüestió i de si és majoritària entre els seus veïns, segons informa un estudi realitzat per la Plataforma per la Llengua.

Subvencions a dojo pel castellà

També al desembre, l'executiu espanyol va aprovar un altre decret que regula la concessió directa de subvencions a entitats d'integració de la immigració, que establia com a objectiu del procés d'acollida la «enseñanza de español y, en su caso, de otras lenguas oficiales en el lugar donde se esté realizando el itinerario con el fin de procurar la inmersión lingüística». La norma, doncs, condiciona els ajuts econòmics a l'ensenyament del castellà uniformement a tot l'Estat, com si aquesta llengua fos l'autòctona, tradicional i majoritària arreu, mentre que tracta els altres idiomes com a optatius o objecte d'especificacions posteriors per part de les comunitats autònomes.

Aquest model contrasta amb el d'estats que protegeixen legalment la seva diversitat lingüística, com Bèlgica, que permet als sol·licitants de triar la llengua necessària per poder accedir a la ciutadania, o Suïssa, on la llengua obligatòria depèn del territori de residència dels sol·licitants.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Quin desastre, fa 7 mesos

"Ets idiomes..." Quin nivell! No seré jo, qui se posi en mans d'un metge ignorant!

Valoració:3menosmas
Per mateu, fa 7 mesos

@Ja en hi ha prou, de fer de beneit!, a València ciutat (sobretot per Benimaclet) es parla més català que a Palma, Son Ferriol i Establiments, a València el català s'està recuperant i a Palma el català cada vegada empitjora més i també a València hi viuen subreviguts i estudiants de pobles valencians que parlen més català que als pobles de Mallorca i de Menorca.

Valoració:-1menosmas
Per Toni2, fa 7 mesos

Negar o posar obstacles a una llengua, farà determinar duas castas, com passa a Niça i Torino, on la casta alta domina el niçard o el torinès, i la casta baixa el francès o l'italià, o sigui la casta alta ès plurilingüe i la casta baixa monolingüe. A més la casta baixa parla sempre una llengua estrangera i se considera forastera.

Valoració:14menosmas
Per balearium, fa 7 mesos

Como reza el cartel, "los idiomas NO salvan vidas" y el catalan ni te cuento. En cuanto a los inmigrantes no es que se les imponga el español, más bien les favorece que lo aprendan.

Valoració:-24menosmas
Per Ja en hi ha prou, de fer de beneit!, fa 7 mesos

@Mateu. Ja en hi ha prou, de cercar baralles entre els balears i els nostres germans valencians.
A Palma, els forasters espanyols i sudameticans ens han fotut de debò, negant se a aprendre la nostea llengua i criminalitzant nos a noltros, només pel fet de parlar la nostrallengua, havent arribat a límits com els de treure defora dels comerços o de denunciar devant de la Policía als catalanoparlants, només per la llengua, però a València capital, el Valencià no se sent ni per casualitat.
Si vol presumir de les qualitats de València ho pot fer perfectament : Pot parlar de que la ciutat esta més animada que Palma, que hi ha més oferta cultural, que se cuida millor el patrimoni, que esta més neta que Palma, o que la gent és més simpàtica, però no de que se parla Valencià o Català per tot arreu, ja que tothom parla en Castellà.
Ara bé, jo no crec que a això ho escrigui cap valencià. Crec que és un dels fatxes maleducats, que se pensa ser molt graciós repetint idiotades continuament, fins carregar els nervis de la gent, el molt poca solta aveciat de cocou, que a ca seva no el corregien quan hi eren a temps.

Valoració:14menosmas
Per Magí, fa 7 mesos

Els metges i infermers espanyols que van a fer feina al Regne Unit tenen molt clar que els idiomes sí que salven vides i per això aprenen l'anglès abans d'anar-hi. És clar que, per altra banda, sense l'anglès no tendrien feina. Es veu que el català és més mal d'aprendre que l'anglès.

Valoració:23menosmas
Per escorpí, fa 7 mesos

Francina, per què calles?

Valoració:13menosmas
Per mateu, fa 7 mesos

No m'estranya que a Balears es parli més castellà i menys català que al País Valencià, a Palma els nins que tenen llinatges mallorquins només parlen castellà, en Miquel Montoro xerra més català que un nin de Palma que te vuit llinatges mallorquins.

Valoració:0menosmas
Per , fa 7 mesos

Ara, per aprovar les Oposicions a la Policia Nacional, han de superar un difícil examen de "La Ortografía de la Lengua Castellana".
Pareix esser que així poden repartir més porrades a les "manifas", detenir més delinqüents, i fer més front a les drogues.

Valoració:15menosmas
Per Lluís, fa 7 mesos

L´estat espanyol està a anys llum de Bèlgica i Suïssa i com és de suposar no hi arribarà mai. Cal tenir en compte que un any llum és la llongitud que recorre la llum en un any, o sigui 9.460.000 milions de quilòmetres. A més si això hi sumem que els dirigents espanyols res faran mai pel català, doncs la solució és la independècnia d´aquesta gent. Més clar l´aigua.

Valoració:18menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris