El projecte de llei de la consulta "pel dret a decidir del poble basc" plantejada per Juan José Ibarretxe sosté que la seva convocatòria no necessita de l’autorització prèvia de l’Estat i preveu un procediment similar a la celebració d’unes eleccions, amb la participació d’organismes dependents de l’Administració central.
Aquest projecte de llei de consulta, aprovat dimecres per l’Executiu de Vitòria, fou lliurat ahir a la presidenta del Parlament basc, Izaskun Bilbao, pel lehendakari, juntament amb els membres del seu govern, Joseba Azkarraga (EA) i Javier Madrazo (EB).
El projecte, que es tramitarà ara a la Cambra de Vitòria, sense possibilitat d’esmenar-lo, recull les dues preguntes fetes públiques dimecres.
El text conté, a més, una exposició de motius, en la qual s’explica el procés que ha portat el lehendakari a convocar la consulta després de fallar el procés negociador amb Zapatero.
En diverses ocasions se sosté que la consulta no tindria caràcter vinculant i que, com que no es tracta "d’una consulta popular per referèndum" no li afecta la Llei orgànica de regulació dels referèndums, ni "necessita, per tant, la prèvia autorització de l’Estat per a la seva convocatòria".
PP i PSOE, units de nou
Si el Parlament basc aprova aquesta iniciativa, el PP el recorrerà davant del Tribunal Constitucional. Així ho anuncià ahir Mariano Rajoy que assenyalà que el seu partit acudirà al TC perquè és la seva "obligació amb el conjunt dels espanyols" defensar "la sobirania nacional, la Constitució i la llei".
Per part seva, el secretari d’Organització del PSOE, José Blanco, carregà contra Ibarretxe i l’acusà de disfressar-se de "víctima agredida per les forces del mal" per intentar "pescar vots a tots els caladors", especialment en el del nacionalisme radical.
