lluvia ligera
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
17°

Escola de vida (1906)

El petit llop gris havia viscut fins ara sobre un territori totalment pla. No havia experimentat mai la desagradable sensació d'una caiguda. No sabia el que significava caure, per la qual cosa va continuar avançant amb audàcia a grans salts. Mentre les seves potes del darrere tenien encara el seu suport en l'entrada de la cova, les del davant es trobaven en el buit; de manera que va caure amb el cap cap al davant. La terra el copejà al musell amb duresa, i udolà llastimosament. Començà a rodar cap avall pel coster i se sentia posseït pel terror i el pànic.

Finalment s'apoderava d'ell allò desconegut, que el dominava sense gens de consideració, i es preparava a ferir-lo terriblement. La por havia desplaçat el creixement. El petit llop no es queixava com qualsevol cadell espantat. L'escarpa era de cada cop menys pronunciada, unint-se al nivell general mitjançant una superfície coberta d'herba, on el petit llop va perdre velocitat.

Quan s'aturà hagué de llançar un crit d'angoixa i després una exclamació perllongada i tremolosa. A més d'això i de la manera més natural, com si s'hagués netejat mil vegades al llarg de la seva vida, procedí a desprendre en la llengua el fang que l'embrutava. Poc temps després es va asseure per tal d'observar el lloc on es trobava, amb la mateixa atenció que prestaria un home arribat a Mart. El petit llop havia travessat el mur que el separava del món, havia entrat en el desconegut i allà estava sense sentir-se nafrat.

Però el primer terrícola que arribàs a Mart se sentiria menys estranyat que el petit llop. Sense cap coneixement previ, sense cap advertència entorn del fet d'existir, es veia explorant un món nou per a ell. Ensumà l'herba, les plantes que creixien un poc més enllà, la soca mig destruïda d'un pi que s'estenia en el límit d'un espai obert entre els arbres...".

Així ens narra Jack London l'aprenentatge de la vida d'aquell petit llop, l'Ullal Blanc, on l'escriptor mostrava entorn de l'animal caní la més exquisida de les sensibilitats. La història sortia publicada en aquestes dates als Estats Units, però ben prompte seria coneguda i traduïda a altres idiomes. John Griffth London (San Francisco, 1876-Glen Ellen, Califòrnia, 1916) havia corregut tota mena d'aventures des dels 17 anys: mariner, rodamón, cercador d'or, estudiant, corresponsal de guerra...

Tot plegat es reflectí àmpliament en els seus relats, en què trobam una ideologia un poc confusa i en els quals alguns han volgut veure una barreja de socialisme i racisme. Però és evident que en aquesta novel·la del petit llop el lector aprèn una important i fonamental lliçó, que és el respecte als cànids, aquests animals tan propers a les persones i que són capaços de sentir amor, fidelitat per als seus amos, que no sempre corresponen a tals virtuts. Gran eficàcia narrativa per altra banda, capaç d'entretenir i emocionar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris