cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
24°

Una visió de Damasc (1654)

82856

«És la ciutat de Damasc, la més famosa, nombrosa, rica, opulenta, abundant i delitosa de tota la Síria i Fenícia, metròpoli i cap de tota aquella regió. Així ho va dir el profeta: «Caput Siriae Damascus». I no només de Síria sinó de tot el país del Turc, perquè l'indret és molt pla, en els vessants de les muntanyes libaneses, per la part que mira el septentrió, i per aquesta causa és molt abundant d'aigües: fecunden les seves riberes i vergers aquells dos famosos rius que la reguen, Abana i Farfat amb les seves aigües claríssimes, de les quals es fa esment en el llibre IV dels Reis, quan dient Elies, ministre del Rei de Damasc, que venia per tal que el guarís de la lepra, que es rentàs en el Jordà. Respongué l'altre que no tenia necessitat d'anar-se'n a rentar al Jordà, puix que tan belles i millors aigües eren les del riu Farfat. Són navegables i abunden en peix ben saborós; pel mig de la ciutat passa el primer, que és molt profitós i útil per al servei dels ciutadans. Nou milles abans d'arribar a la ciutat, tot són jardins molt abundants en tota mena de fruites molt hermoses i belles, que no he vist ciutat semblant, llevat de Granada, amb tanta diversitat... Hi ha molts i bons palaus, grandiosos edificis. Mesquites, cementiris, hospitals, que han fet els turcs, i entre d'altres, un edifici que és meravellosa arquitectura: la mesquita major, la que fou església en temps de cristians i que es deia de Sant Zacaries, perquè es trobava allà el cap d'aquest sant, pare del Bautista. Les portes d'aquest temple són de bronze i conserva una representació del Santíssim amb el calze, a més d'altres moltes imatges de sants, cosa que em causava gran confusió i dolor. Encara avui en dia diuen els turcs que s'hi ha de conservar el cap del sant i que el dia que el robin, serà perdut Damasc...»

Aquest text pertany al llibre del segle XVII Viatge a la Terra Santa de Palestina, del qual és autor Antonio del Castillo, nadiu de Màlaga i que moriria a Madrid el 1699. Frare franciscà, ocupà càrrecs de prior en el convent de la seva ciutat de naixença. Predicador apostòlic, missioner a Terra Santa, comissari general de

Jerusalem en els regnes d'Espanya, guardià de Betlem, coneixia més que bé els països que descriu. Fou després capellà del Rei i dels prínceps, temps que dedicà a escriure la memòria dels seus arriscats viatges. El nom original del llibre és El devoto peregrino i fou molt popular en la seva època. Es reedità el 1656 i 1665 a Madrid. A Barcelona, el 1700. I a França, el 1664 i el 1666.

Després, sembla que fou oblidada, però, retornada al lector en el segle passatm constitueix un important document del segle XVII de tota aquella gran regió de l'Orient Mitjà, avui en conflicte.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris