nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Un discurs de Pablo Iglesias (1922)

81140

El polític i dirigent obrer espanyol Pablo Iglesias (Ferrol, 1850-Madrid ,1925), d'ofici impressor i director del periòdic El Socialista, fundat el 1886, seria després diputat, el 1910. Havia fundat el PSOE el 1879 i la UGT, el 1888. Des de les columnes del seu periòdic, en aquestes dates, explicava que «és un fet vergonyós que durant tres anys hagi viscut Espanya fora de la Constitució, hagi deixat cometre a determinades autoritats els seus crims, que fossin omplides moltes presons amb gents honrades i innocents i que les carreteres fossin escenaris d'actes de crueldat i hagi col·locat així el nostre país a la cua de les nacions civilitzades, i dins el nombre de pobles bàrbars. Ara que tal vergonya ha pogut concloure, convindrà examinar qui ha treballat, qui ha fet més per aconseguir-ne l'acabament. Han estat els partits del govern? No! De cap manera! N'hi ha que mai no ho haguessin pogut ser, puix que mantenien de molt bon grat l'Estat anticonstitucional, i d'altres per haver-ho originat o mirar-ho amb total indiferència i haver traït així les idees que constitueixen llurs banderes. Si alguna cosa han fet els partits liberals a darrera hora ja ha estat perquè des dels rengles proletaris els han llançat tota mena d'increpacions. Han estat els elements patronals? Menys encara, ja que una part d'ells foren els qui clamaren per tal que fossin suspeses les garanties constitucionals i es varen valer d'això per fer servir procediments terrorífics contra els assalariats, i quasi tota la classe patronal s'ha aprofitat de tan abominable estat per estrènyer els perns de l'explotació que pateixen els treballadors. Han estat els juristes, els homes de lleis, a qui més devia repugnar l'imperi d'aquella gran arbitrarietat? Tampoc, doncs llevat d'algun que ha alçat la seva veu contra l'acte inconstitucional i contra les malifetes que a la seva ombra han estat comeses, tots els altres, des dels de condició més elevada als de condició humil, no han restat muts. Tal volta han estat els claustres universitaris, les corporacions científiques i els ateneus? D'aquests tres grups de gent intel·lectual, alguns ateneus han protestat contra l'atropellament constitucional i reclamat el restabliment de les garanties; però els altres s'han mostrat silenciosos. I això mateix han fet, és a dir, guardar silenci, els claustres universitaris i les corporacions científiques. Únicament alguns dels seus membres compliren els deures de la ciutadania i acudiren a la tribuna i al periòdic per condemnar una situació que deshonorava Espanya...». Era por o indiferència? Havent donat caça lliure a la Policia política en nom del rei i del Govern per aturar qualsevol manifestació obrera amb sabre, porra i presó, els demòcrates de debò clamaven al cel. Si eren creients, és clar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris