algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 16°
18°

Les pluges indostàniques (1937)

85840

El novel·lista nord-americà Louis Bromfield, nascuta Mansfield el 1896 i mort el març del 1956, publicava la seva novel·la de més èxit, The Rains Came, ambientada en el subcontinent indostànic i que no poques vegades ha estat una font d'inspiració per a altres consagrats novel·listes. Tal volta, les diferents societats d'aquell país, totes elles atractives i conflictives, asseguren molts arguments. Però més encara quan hi existia la colonització britànica. Llavors, una natura que per als occidentals resulta exòtica.Tres anys després, Vingueren les pluges era portada al cinema.

El film, dirigit per Clarence Brown i interpretat per Tyrone Power i Myrna Loy, fou tot un èxit. Louis Bromfield s'enllistà com a voluntari en els exèrcits francesos de la Primera Guerra Mundial i hi guanyà la Creu de Guerra i la Legió d'Honor. Això parlava ja en aquell moment de la seva vocació aventurera. Enamorat de la pàtria gal·la, restà a França des del 1921 com a lloc de residència definitiva. Allà es dedicà, com a tasca principal, a l'agricultura i fou propietari d'una granja a Seulis. Aquesta passió, però, seria compartida per la literatura i aquell mateix any publicava la seva primera novel·la. Un segon llibre li valgué el Premi Pulitzer. Tanmateix, la seva obra més coneguda és la que comentam. Poc abans d'esclatar la Segona Guerra Mundial, tot veient, com a bon observador polític que el conflicte era inevitable, hagué de tornar als Estats Units, tot i que havia desitjat acabar a França la seva vida. A Amèrica practicà l'agricultura experimental a la seva possessió Malabar Farm. Aquest nom indica que no havia pogut oblidar cap dels detalls de la flora asiàtica que tant havia admirat. I també les ciutats, les cases, els santuaris i els bungalous... «La casa era gran i senzilla, construïda anys enrere, amb destí d'allotjar algun oficial anglès, i això en els dies que vivia el cruel maharajà, predecessor de l'actual, quan hi havia acantonats a Ranchipur dos regiments en una casa que a simple vista resultava massa gran per a Ransome, dotada de cambres molt espaioses amb sostre alt i cobert amb teulada de rajola, amb un espès cel ras d'herbes i canyes per a protegir l'habitatge de la forta calor. A les golfes, mangostes, llangardaixos i rates corrien tot fent soroll durant tota la nit i molestaven, amb les seves corregudes i xisclaments, els pocs sopars que Ransome es permetia oferir. El gran edifici, de planta quadrada i estil georgià, amb la seva teulada de canyes sota la qual hi vivia tota aquella legió de bestioles, no deixava de ser curiós. Exteriorment tenia l'aspecte d'una casa qualsevol de Belgravia però, com hem vist, amb el seu interior, ple de mangostes i llangardaixos. Ransome s'hi havia afeccionat. A les tímides i inquietes mangostes, per si mateixes, i als llangardaixos perquè es menjaven els moscards.»

Haig de dir que la mangosta, mamífer carnívor d'Àsia i Àfrica, que pot arribar als 50 cm de llargada, ataca les serps, fins i tot les verinoses. Això vol dir que per als habitants d'aquella casa era una bestiola tan beneficiosa com els llangardaixos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris