cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 17°
23°

Diego Valor (1955)

68672

Naixia de la mà de Buylla i Bayo el personatge de ciència-ficció Diego Valor. Eran historietes strip-comics, és a dir, de petits quadernets allargats, en color l'interior i portada, amb uns dibuixos no gaire bons i un argument de poca volada. Però així i tot foren un gran èxit arreu de l'Estat. Principalment, la seva versió radiofònica. Record que cada capvespre, en sortir d'escola, corríem cap a casa per sentir l'episodi del Diego Valor i a l'escola estant, qui més qui menys, tenia la seva munió d'aquells quadernets que narraven la història del personatge esmentat contra les forces obscures del Mekong. Naus interplanetàries de disseny avui

ja superats per aparells ordinaris, plats voladors, televisors-telèfon, ciutats mecàniques, paisatges rocosos, rars carros de combat, armes desintegradores... encara que tot plegat no feia el pes i restava molt enrere d'un Flash Gordon nord-americà, per exemple, molt anterior i molt més perfeccionista. «Valor i els seus amics, amb Gukor i Sulko que es troben del seu costat, lluiten contra Senrok en el refugi secret, protegint-se amb gasos paralitzadors que a ells no els poden fer mal a causa d'haver-se posat injeccions antidòtiques. Han destruït el laboratori, el palau i el gabinet de comandaments energètics de les defenses i es proposen arribar fins a la muralla interior, estenent el nigul de gas vermell. Mentrestant, Rubens realitza el seu atac pel pas del sud, tot abatent amb foradadores el gran mur artificial...».

És evident que totes aquestes peripècies, complementades pels efectes

especials, de les emissions radiofòniques, havien de conquerir la voluntat del més jove públic oient i, de rebot, el lector. Però ara, quan ho repassam, veim que la fama de Diego Valor, en aquells moments, quan encara la televisió no havia encetat una mínima cobertura, era desproporcionada. La senzillesa imaginativa, amb els tipus d'armes més o menys convencionals (metralladores de raigs) i les vestimentes protectores, els reactors de les naus o qualsevol altre artilugi, no van gaire més enllà de la realitat d'aquell moment, quan l'home encara no havia pujat per primera vegada a la lluna. Homes de color groc o verd, cap pelat i ridículs calçotets, no marcaven, per als afeccionats al gènere, cap diferència.

A tot això s'hi afegia el consabut patriotisme espanyolista. Un compatriota del futur que salvaria el món. Tothom content i de Madrid al cel!

«Un cop que la flota terrestre s'ha salvat, Valor reuneix els seus amics i els explica l'únic pla per a poder-se salvar ells. Corren cap a una de les naus de càrrega i es llancen amb tota velocitat en un vol ran de terra, vers la mar, en direcció a l'indret on es troba el submarí...» I com ja hem dit, tothom content i satisfet.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris