muy nuboso
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

Fills d'Irlanda (1847)

Havent-se perduda la collita de la patata, nou milions d'irlandesos patiren el turment de la fam i de manca d'aliment en moriren més de sis mil. A més d'això una epidèmia en matà quaranta mil i famílies senceres decidiren emigrar, tantes que la població baixà a només cinc milions. La majoria d'aquells irlandesos totalment empobrits anà a Amèrica i allà fundaren la societat dels fenians.

En el Canadà s'organitzaren amb un senat i un congrés i deien disposar de dos-cents mil soldats i tres-cents canons per tal d'obtenir la independència absoluta d'Irlanda. Però ja el 1848, O'Brien havia començat aquella lluita i tots aquells que volien ser membres de la societat feniana havien de fer aquest jurament: «En presència de Déu jur rebutjar tot compromís de fidelitat i de submissió a la reina d'Anglaterra i d'emprar totes les meves forces en l'establiment d'una república independent a Irlanda. Estic disposat a prendre les armes i anar a combatre al primer senyal. Promet total obediència als meus superiors i un secret inviolable sobre tot el que fa a la nostra societat.»

Passen els anys i l'hivern del 1886 es veu recórrer Irlanda uns forasters amb aire misteriós que parlaven d'armes, bombes incendiàries, provisions de foc grec... tot amuntegat en soterranis que va descobrir la policia. Però la revolució estava en marxa. Stuart Mill, el famós economista britànic, escrivia: «Almenys una vegada a cada generació es presenta aquest problema: Què hem de fer amb Irlanda? I cada vegada es commou el judici i la consciència de la nació. El descontent dels irlandesos és habitual; alguns l'atribueixen a no sé quina feblesa original pròpia del caràcter irlandès. Però els liberals anglesos ho han atribuït sempre a greus i mai reprovades injustícies per art del govern britànic. Fa segles que Anglaterra té sota un jou feixuc aquesta Irlanda tres vegades totalment conquerida: la primera per tal d'enriquir alguns poderosos anglesos i els seus adherents irlandesos; la segona per a dotar una jerarquia hostil, i la tercera, fou Irlanda abandonada a colons anglesos i escocesos que l'han ocupada, com a terra de conquesta, per tal de fer opressió sobre els seus habitants. Amb la sola excepció de les fàbriques de llenç, dirigides per aquests colons, les manufactures irlandeses foren destruïdes per a donar lloc a les angleses...»

La causa irlandesa reclamant independència havia de guanyar les simpaties de bona part de la resta del món. I dins aquestes simpaties, la literatura popular de l'època hi va voler veure un heroi no menys popular, «Rocambole», que a la novel·la de Ponson du Terrail, Els fills d'Irlanda figura com un simpatitzant d'aquella llarga lluita per la llibertat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris